Una de les nombroses herències arquitectòniques que queden d'aquells retornats adinerats és el casal de Can Prunera que, precisament la setmana que ve, obrirà les portes convertit en un centre d'interpretació del modernisme a l'abast de tots els ciutadans. En la seva inauguració, dia 24 a les 20.15 hores, es presentarà també el llibre L'emigració sollerica, elaborat pel jove historiador Antoni Quetglas Cifre juntament amb Joan Estades Enseñat, finat l'any 2007, abans que començassin les tramitacions d'edició del llibre. La publicació, que ha rebut el suport del Govern balear, el Ferrocarril de Sóller i la Fundació Tren de l'Art, també ha tingut l'aportació de Josep A. Morell González i de Catalina Bernat Joy, que hi han escrit una biografia i una entrevista a Estades Enseñat, respectivament.
"Joan Estades va fer una feina de formigueta molt valuosa i aquest volum servirà per fer-li un homenatge i perquè tota la seva tasca no quedi perduda", explica Quetglas. El finat historiador s'encarregà durant anys de buidar el padró municipal per cercar-hi el rastre de dos grans temes: els sollerics emigrats, que es reflecteix en aquest llibre, i els malnoms de la ciutat de la Vall, un treball que quedarà plasmat en un futura publicació l'any vinent.
A través de les dades recopilades per Estades, Quetglas ha pogut elaborar un perfil de l'emigrant solleric: "Solia ser un al·lot jove, fadrí, a partir de 15 anys. Al principi era una aventura, però després, al cap de pocs anys, s'establí una xarxa en la qual els joves ja partien amb una feina i anaven a les plantacions de cafè de Puerto Rico o als comerços de fruita de França. Hi comencen de mossos, però a poc a poc van pujant de categoria fins a muntar els seus propis negocis", manifesta.
De fet, com explica el llibre, una de les principals causes de l'emigració eren les poques possibilitats d'ascens que oferia la societat illenca , sobretot per als fills menors, que quedaven sense herència. Segons Quetglas, "el fet que Sóller fos per antonomàsia una vila de comerciants, propicià una emigració de qualitat que es dedicà al comerç un cop establerta a l'estranger".
Com ja hem comentat, moltes són les empremtes que han quedat d'aquelles onades migratòries. El tren de Sóller, que fou cabdal per a les comunicacions del municipi amb la resta de l'Illa, es construí amb els doblers dels emigrants retornats, igual que els primers hotels que hi propiciaren el turisme, que s'edificaren igualment amb capital d'aquests ciutadans. També canvià ràpidament la fisonomia de Sóller amb la construcció d'edificis monumentals, palauets i xalets de dues plantes, de línies arquitectòniques senzilles, però amb una rica decoració interior. En aquest sentit, una de les aportacions més curioses fou l'arribada de la cambra de bany, perquè els sollerics no volien perdre les comoditats que havien conegut a Europa. A través de les formes d'aquests edificis es podia saber si la família havia emigrat a Amèrica, on les cases tenien grans jardins, o a França, on imperava més el modernisme. També el cementeri és un gran testimoniatge de les riqueses aconseguides a ultramar.
Les primeres onades migratòries es produïren durant la dècada dels anys 30 del segle XIX i fou cap a final d'aquesta centúria que aquells joves sollerics, ara ja vells, retornen a casa. Tot i això, aclareix Quetglas, "el flux de partides i tornades era constant, sobretot ja entrat el segle XX, quan les comunicacions amb França són molts més bones. S'ha de pensar que, de vegades, era més fàcil anar a Marsella que anar a Palma".
L'emigració sollerica incorpora un llistat amb més de 20.000 noms de persones emigrades registrats per Estrades i Quetglas. A més a més, s'hi adjunta un CD amb tota la informació ampliada d'aquells sollerics que un dia decidiren anar a provar sort mar enllà.•
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.