“Baltasar Porcel volia erigir un món, no recrear-lo”

Què ha suposat aquesta col·lecció de relats del vostre pare, perquè Porcel concebia el conte com un gènere major, no és ver?
Al pròleg de Les maniobres de l'amor, que aplega la major part de la seva narrativa, el meu pare es manifesta ben clarament com un autor ambiciós que vol fer servir tots els registres de la literatura. En els seus contes hi trobam un llenguatge saborós i personatges molt potents, a la vegada que hi vol crear atmosferes suggeridores. De fet, en moltes de les novel·les hi ha subhistòries que podrien ser perfectament algunes narracions. I sí, tenia ambició quan escrivia en tots els gèneres: ell volia erigir un món, no tan sols recrear-lo.

Què en pensau, de la selecció de dBalears?
És una sèrie de contes per al públic ampli i això només pot fer-ho un diari. El format és molt simpàtic i l'edició és molt còmoda i acurada i demostra que qualsevol fragment de ficció de l'obra de Porcel és literatura. En constitueix una mostra molt bona.

En alguns casos, la narrativa breu de Porcel obria el camí de cap a la novel·lística...
Sí, i en el cas dels contes repartits en aquesta col·lecció n'hi ha dues mostres molt clares. Estimada aurora és un precedent molt clar d'una de les novel·les més importants de Porcel: Lola i els peixos morts. A mi és una de les novel·les que més em va costar de llegir per la seva visceralitat, però uns anys després crec que és una de les millors, perquè mostra tot el món polític i cultural barceloní d'una època molt concreta a través d'un monòleg interior d'una gran força. I el bessó és aquesta narració.

També s'hauria convertit en novel·la El cas del moix afamegat, un dels darrers projectes en els quals treballava el vostre pare?
Efectivament, aquest conte és el nucli originari del qual sorgeix Els crims de la casa santa, l'esborrany del qual tenia preparat mon pare. De totes maneres, estava en fase embrionària, però hi apareix Benet Ripoll, el sergent de la Guàrdia Civil que ja surt en alguns passatges de Difunts sota els ametllers en flor, amb la qual cosa es pot dir que aquest projecte tenia molt de metaliteratura, i també molta sàtira. Així mateix, hi havia un altre esborrany en el qual apareix Tadeu Bonnín, que és d'Orlandis i que és representant d'una empresa d'art a Nova York, on possiblement hauria coincidit amb el fill de Ripoll. Nova York hauria tingut un protagonisme en aquesta història, com també els sarraïns i el problema dels xuetes, tot per traçar una mirada sobre la Mallorca contemporània.

Una mirada diferent de la d'Olympia a mitjanit?
És probable, per ventura similar a la del tàndem que formen Lola i els peixos morts i Ulisses a alta mar, que, a més, just estan separades per tres anys de diferència. És mal de dir, amb aquests dos manuscrits, de cap on aniria la novel·la, però es veia clar que tenia molt de tema mallorquí, però des d'una perspectiva contemporània.

El vostre pare sempre tenia molt clar que s'havia d'arribar a molts de lectors, com més millor. Amb aquesta col·lecció s'ha cobert aquest objectiu?
És clar que aquest obsequi del diari és un bon accés a la seva obra i segur que hi haurà lectors que per primera vegada s'acararan a una obra de Baltasar Porcel. Esperem que des d'aquesta lectura vagin a la resta de l'obra.