Finalment arribà el dia. Leonard Cohen al Palma Arena. S'hi podrien cercar relacions ocultes. Dissabte, amb Raphael, la broma era fàcil. En plena crisi de l'operació Espasa, la cançó Escándalo era definitiva. Ahir, amb Cohen, veient-lo tocar, a 75 anys, amb aquella veu ronca característica i aquell negre cerimoniós, un no podia deixar de pensar en els 5 milions de dòlars que algú desvià del seu compte corrent. Una "estafa sonada", han dit molts, que l'incità a tornar als escenaris després de 15 anys de silenci i que ha provocat, per tant, que ahir devers 3.500 persones poguessin gaudir d'un espectacle brillant i únic que segurament a Palma ja no veurem mai més. Ell mateix ho digué al públic illenc: "No sé quan tornaré aquí, així que avui venim disposats a donar tot el que tenim".
Més de tres hores durà el concert del mestre. Aparegué a l'escenari a les 21.35 abillat amb vestit fosc, capell a joc i camisa grisa. Leonard Cohen encetà el concert amb la cançó Dance me to the end of love i, a partir d'aquí, gairebé es podia seguir fil per randa el disc Live of London, gravat en directe l'any passat a la capital britànica i que arribà a les botigues de l'Estat espanyol el mes d'abril. The future, Ain't no cure for love, Everybody knows... sense oblidar temes com Suzzanne i Hallelujah. Cohen es mostrà a Palma com un home discret però enèrgic. A 75 anys encara té prou elasticitat per moure's damunt l'escenari, acotar-se i agenollar-se davant els músics en senyal d'admiració. Un detall que sorprèn del canadenc és que sempre es col·loca a un segon pla quan el protagonista no és ell, sinó els instrumentistes. En aquest sentit, s'han de destacar també les coristes, que en un moment determinat sorprengueren amb algunes cucaveles. Tal com sona.
L'actuació de Leonard Cohen era considerada per molts com el concert de l'estiu. Al Palma Arena, però, i de manera sorprenent, es veieren potser massa cadires buides, tant a la pista com a les graderies (i això que una part del públic hagué de ser recol·locat per manca de visibilitat). Entre els assistents hi havia algunes cares conegudes, com les infantes Cristina i Helena, que hi arribaren acompanyades d'Iñaki Urdangarin, Rosario Nadal i Kyril de Bulgària; els cineastes David i Fernando Trueba; la presidenta del Parlament, Maria Antònia Munar, i la consellera de Cultura, Bàrbara Galmés, entre d'altres. Al final, allò que importa, però, és la música. I ahir, el Palma Arena, amb Leonard Cohen al capdavant, passà la prova amb molt bona nota.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
El Palma Arena no es un lloc per fer concerts.Pareix buit, mala aqustica,masa gran.
El Palma Arena fa motla pudor (i no ho dic simbòlicament)...