“El que pint no deixa indiferent”

Després de trenta anys de persistència, com valorau el bot de la vostra pintura a Europa?
He de reconèixer que els inicis foren durs des del moment en què vaig decidir que el meu ofici seria el que m'agradava fer: pintar. Amb els anys, hem sobreviscut com hem pogut però, ara, en certa manera, visc amb molta satisfacció aquest bot a Europa, amb les dificultats que comporta fer feina dins el món de les sensacions, de les emocions i de l'art...

I tot això, amb una pintura diguem que gens comercial...
Sempre he intentat fer la pintura, m'agrada amb tot el que això comporta. Per mi, pintar és una teràpia en què don forma a una acumulació de pensaments, maneres de viure i de veure les coses... No m'han agradat mai les pintures buides, perquè ho concep com una manera de comunicar idees, el que pens, el que sent i moltes vegades ho faig de manera iconogràfica. Totes són plenes de missatges amagats. Els qui la veuen coincideixen que l'han d'observar dues vegades, perquè cada dia mostren coses noves.

Quin és el vostre procés creatiu?
Sempre tenc un punt de partida, una reflexió que he de comunicar i em surt de la manera que em surt. Per aquest motiu, hi ha molta varietat, però allò que em fascina és la genètica, la mutació, la creació, els canvis, la manipulació... Darrerament, estic creant personatges robotitzats -cossos semimecànics-, mescles d'animals i humans.

El públic alemany està valorant de manera molt positiva la vostra obra i ara teniu prevista una nova exposició a Berlín.
La veritat és que el públic alemany ha acollit molt bé la meva obra d'ençà de la primera exposició que férem fa uns mesos a Ingolstadt. I n'estic molt content! Per mi, és una gran passa i un gran somni. Ara, a final d'octubre, exposaré a una galeria de Berlín que ve a confirmar en certa manera l'interès alemany pels meus quadres. Ells a tot hi cerquen una interpretació, ja que són molt exigents. Allà la cultura de l'art és molt arrelada i el bot a Alemanya m'ha obert les portes de noves exposicions, per exemple a Holanda, i poder participar a altres esdeveniments que abans no havia ni somiat.

Què els estira?
Pens que la proximitat del meu estil al neoexpressionisme alemany, crec que és una de les claus d'aquest bon moment, tot i que he de reconèixer que som autodidacte i bastant lliure d'influències.

A qualsevol artista li costa trobar el seu espai. Ja l'heu trobat?
Puc dir que actualment he aconseguit trobar el meu camí, un espai en el qual em sent còmode. La gent comença a reconèixer una obra que he fet per les traces, els continguts i les temàtiques que pugui tractar com és el cas de la religió, la genètica o altres temes que també m'interessen. Tenc una molt bona oportunitat per sortir i mostrar al món del que som capaç lluny de Mallorca.

Costa fer-se un lloc en el món dels artistes?
N'hi ha que ho tenen més fàcil que no uns altres. He de dir que és difícil sobreviure dins aquest món, però les experiències fora de Mallorca, i en concret a Alemanya, han fet que la gent s'interessi pel que faig i hagi hagut de posar en marxa un portal web, www.miquelmesquida.com, perquè tothom qui vulgui ho pugui conèixer. Tot plegat em fa sentir molt feliç.