Mandrake, el genial personatge creat per Lee Falk i Phil Davis, situat a cavall entre la ciència-ficció i l'ocultisme oriental, no només va tenir el génere dels "còmics" per a manifestar-se, sinó també la novel·la popular, tot això dins aquell fenomen nordamericà, els pulp-books econòmicament barats dels temps de la depressió, venuts puntalment als quioscs. Aquell primer llibre, La dimensió X, traslladava el lector a un entorn de minerals, plantes i animals que formaven part d'una dimensió diferent de la nostra.
Amb la companyia del seu fidel servent Lothar i l'amor de la princesa Narda, Mandrake, mag professional, és l'arquetipus de l'home que lluita contra el mal tot fent servir unes capacitats excepcionals com la prestidigitació, l'hipnotisme i una astúcia singular. La novel·la, amb diferents nivells narratius, com explica un expert, ofereix una visió polièdrica i compiladora del mite. I el mite, a través de les trinxes il·lustrades, perdurarà en el temps per espai de més de quatre dècades. Països misteriosos, continents per explorar, llocs fantàstics... De tot hi ha.
"La nit africana és aquest període de poques hores que transfiguren un continent. Es diu que quan la nit estén el seu mantell sobre la selva, una nova Àfrica es desperta, cridant sempre seguit els seus avantpassats i deixant fugir crits, gemecs, crides dolces... Res s'adorm dins la nit de la selva; les branques dels arbres gairebé es mouen, tot deixant que el lleopard les trepitgi mentre vigila amb ulls de foc la peça que s'ha de menjar.
La remor del riu oculta el lleu so del cocodril quan rellisca en les aigües; dins la llunyania riu la hiena, mentre ensuma i desenterra la carronya; el corb es deixa sentir també quan escolta l'aletejar del voltor mentre es deixa caure sobre la seva víctima. Els grins desafien amb el seu cant el raucar dels gripaus i els granots; un ocellot descendeix fins a la llacuna per beure i gairebé hi clapoteja. Suaus, sorollosos, agradables, esgarrifosos, propers, llunyans, coneguts, inidentificables, els sons de la nit dins la selva composen una simfonia com mai cap compositor l'haguera pogut somniar... Però el lleopard resta immòbil, l'au vola a amagar-se, el xacal fuig, la hiena calla, el cocodril corre a enfonsar-se al llot de la vorera, els crits emmudeixen quan de nit comencen a sonar els tambors de Waltak.
Mandrake observà un bassiotet de sang. Un lleu regueró de color vermell que s'internava en la fosca, a la zona on no arribava la llum del campament. Avançà més silenciosament que un tigre, malgrat el seu vestit frac, capa, capell de copa i bastó. La seva vista era més penetrant que la del linx...". Que ja és dir, posats a contar exòtics miracles.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.