Laura Acedo20/07/09 0:00
TW
0

Dues joves intèrprets (Aina Vallès i Maria Bellver) donen vida al cervell i a l'ànima de l'escriptor Miquel Bauçà (Felanitx, 1940 - Barcelona, 2005). A l'escena, s'hi suma un saxofonista (Miquel Amengual) i un jove actor (Llorenç Vila) que encarna la gregària del poeta, aquell vessant que l'integra dins el grup.

Caminar i riure molt va néixer el passat mes de desembre quan l'actriu Aina Vallès rellegia La independència dels Països Catalans: una bella història (2005). "Vaig sentir el desig de dur la poesia de Bauçà a escena, i així conèixer el mallorquí més a fons, endinsar-me a la seva obra a través de la interpretació". Els membres d'Heura Teatre no dubtaren a fer la proposta al seu mestre, Antoni Artigues, i aquest, "evidentment", davant la proposta va dir que sí. "Sempre estic disposat a treballar amb Miquel Bauçà", apuntà el professor de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Antoni Artigues, que s'ha encarregat del text i ha marcat les directrius de la posada en escena d'aquest muntatge "de creació col·lectiva", afegeix. "El text està format per poemes relacionats principalment amb el món dels somnis i peces dialogades", apuntà Artigues.

Els assaigs del muntatge es duen aquests dies a l'aula de teatre de la UIB. El grup es prepara ja de valent i enllesteix els darrers detalls de l'obra per a l'estrena, que tindrà lloc el proper dia 31 de juliol a les 21.00 hores al celler Jaume Mesquida de Porreres, dins el marc del concurs Bòtil 2009.

Els personatges

Amb la seva poesia, Miquel Bauçà, el poeta del segle XXI, ens mostra el camí dels somnis per poder entrar al paradís, que és el nostre mateix cervell.

"Vaig sortir de casa/ amb les butxaques plenes/ d'aranyes de plata". A la part dreta de l'escenari apareix un Bauçà que, interpretat per Vallès, mira al cel des del terrat. "És així com representam l'ànima del poeta, aquell qui mira els somnis durant la nit", assegurà l'actriu i impulsora del projecte.

"M'he establert ja per a sempre/ en l'espai del no saber/ des del qual no participo/ en les dites de la gent". Mentre Vallès és al terrat, a la part esquerra de l'escena, Bellver dóna vida a la part cerebral del poeta. El Bauçà més terrenal treballa a l'ordinador en una habitació on el canal americà CNN no atura.

"Oh, garrida, deus tenir una figa preciosa...". Llorenç Vila és la veu gregària del poeta, aquella que forma part d'una comunitat, que necessita viure en grup.

Un saxofonista, Miquel Amengual, improvisa al llarg de tota l'obra, sobre l'escenari i entre el públic. La música contribueix a germinar el muntatge i marca les diferents escenes de l'obra. L'estrena d'aquí a onze dies.