TW
0

Cada any són milers els visitants que queden literalment fascinats per la serra de Tramuntana. Qui ho sap, però potser a partir de juny de 2011 podrem presumir dient-los que allò que estan veient (allò que tots nosaltres gaudim a un parell de quilòmetres de distància) és Patrimoni Mundial de la Humanitat. Finalment, i després de plantar cara al Parc Nacional del Monfragüe i a la ruta Nord del camí de Santiago, serà el paisatge cultural de la serra de Tramuntana el candidat de l'Estat espanyol per optar a ser Patrimoni Mundial de la Humanitat, veredicte que es donarà a conèixer, ja ho hem dit, el mes de juny de 2011 a Barhain. Caldrà estar atents, a partir d'ara, a quins són els contrincants que sorgiran per la resta del món.

L'elecció de la serra de Tramuntana com a candidata a Patrimoni Mundial de la Humanitat tingué lloc ahir durant el Consell de Patrimoni Històric, que ha reunit durant dos dies a Palma responsables d'aquesta matèria de totes les comunitats autònomes.

L'alegria, per als illencs, fou doble perquè, dins la categoria de Patrimoni Cultural Immaterial, la Sibil·la també aconseguí convertir-se en candidata per la Unesco, encara que en aquest apartat haurà de compartir protagonisme amb el flamenc, la festa dels patis de Còrdova, els castellers i la falconeria. "Si bé només podem presentar una candidata espanyola a Patrimoni Mundial, en el terreny de cultura immaterial podem ser més flexibles", digué el director general de Belles Arts i  Béns Culturals, José Jiménez. Per saber si la Unesco queda o no meravellada amb el cant medieval tradicional de la nit de Nadal no haurem d'esperar tant, ja que la desició es prendrà el setembre de 2010.

De la serra de Tramuntana, Jiménez en destacà que és "una candidatura molt sòlida i amb moltes expectatives que el Govern espanyol assumirà amb molta força".

La consellera d'Educació i Cultura del Govern balear, Bàrbara Galmés, celebrà ahir aquesta decisió anunciant que "no només lluitarem perquè la Serra sigui Patrimoni Mundial de la Humanitat, sinó perquè esdevingui també Reserva de la Biosfera". La declaració del paisatge de la Serra, digué Galmés, "ens asseguraria una protecció total del territori, amb moltes ajudes, i desenvoluparia un turisme de qualitat que faria molt de bé a la zona". Per la seva banda, Francina Armengol, presidenta del Consell de Mallorca, afegí que "la Serra és un paisatge emblemàtic ple de vivències humanes que hi han deixat la seva empremta al llarg dels anys. La seva declaració com a Patrimoni Mundial comença avui a caminar".

En aquest sentit, Jiménez també subratllà que "el suport popular" pot influir en la desició de la Unesco i posà com a exemple la torre d'Hèrcules de la Corunya, que ha estat dotada amb aquest preuat títol recentment.

La Sibil·la

I si bé dijous fou la consellera insular de Territori, Maria Lluïsa Dubon, l'encarregada de defensar la candidatura de la serra de Tramuntana, ahir fou el torn de Joana Lluïsa Mascaró, consellera insular de Cultura, que defensà la Sibil·la com a ferma aspirant a la llista del Patrimoni Cultural Immaterial.

En la seva tesi, Mascaró en remarcà la popularitat, ja que es canta a totes les parròquies de Mallorca; el vessant històric, perquè és un dels pocs indrets que conserva aquesta tradició del segle X; i la seva capacitat de pervivència, malgrat la gran afluència de visitants i els canvis socials i culturals que ha patit Mallorca. Un audiovisual sobre la Sibil·la acabà de convèncer els membres del Consell de Patrimoni.