Dos amics de 20 anys

Varen custodiar amb devoció tot el material del llibre fins a dipositar-lo on es pogués conservar adequadament a fi d'esser consultat per al seu estudi, funció que compleix l'arxiu municipal de Palma, Can Bordils. Reconforta saber que aquests documents estan segurs, ben segurs a Can Bordils, i que podrà consultar qui cerqui documentació d'aquests dos grans amics: en Salvador i en Bartomeu, els dos amb una clara vocació de futur: ser poetes. Aquest llibre ens deixa testimoni de la ironia de Rosselló-Pòrcel, en el qual tornava resposta als comentaris d'Espriu a propòsit del nou llibre en què l'amic estava treballant: "Oh darreríssim humanista! Oh jo, clàssic amb un glosador Petrarca nou, Erasme viu, Budé reencarnat! Oh llibre polit, examinat, remirat, castigadíssim!". Per acabar dient: "Admiro d'haver-te trobat en el meu camí, amic, germà, confessor, mestre, públic, panthòmes!". Ben segur és la gran pena que va tenir Salvador Espriu a la mort del seu gran amic Rosselló-Pòrcel, mort en pleníssima joventut, quan tant i tant s'esperava d'ell.

En el llibre s'hi poden trobar moltes fotografies dels nostres dos personatges, a més de documents de l'època universitària, reproducció de llibres que editaren en aquells ja llunyans anys, caricatures, cartes, dibuixos meravellosos, del nostre paisà; fotos, moltes fotos; factures, reproducció de detalls del creuer universitari que feren els dos amics des de Barcelona fins a Cartago, de Cartago a Malta i fins a Alexandria primer, i després a Jerusalem fins a arribar a Atenes i Constantinoble, Istanbul avui en dia. Hi ha també una factura del Sanatori de Montseny del 12 de gener de 1938 en què es troben les medecines que va prendre en Bartomeu els darrers dies de la seva vida; Piramidon; termòmetres (amb una dada molt curiosa); el certificat de defunció, pel qual es va facturar tres pessetes amb cinquanta cèntims; una factura que reflectia els darrers dies de la seva curta vida. El llibre acaba l'any 1978, quan es traslladaren les restes del poeta fins a Palma, la seva terra. Així, s'hi poden veure detalls dels diaris locals amb fotografies del moments de l'exhumació definitiva. En aquests retalls de premsa es pot llegir: Reencuentro con su tierra natal, Frío entierro del gran poeta Bartomeu Rosselló Porcel, del diari Baleares el 21 de gener de 1978; i en un altre diari, el titular Frío entierro del poeta ayer por la mañana i el subtítol Rosselló Porcel ya está en su tierra.

L'admiració d'Espriu cap al nostre poeta mort a vint-i-quatre anys va esser ferma; no perdia ocasió per parlar del seu amic mort en plena joventut. Durant els cinquanta anys que va sobreviure Espriu a Rosselló va esser perenne i inoblidable. No deixa de ser terriblement patètic el poema que va escriure titulat Amb la meva mort:

"Estic cansat de tu, domini fosc /
i tempestat de flama. /
M'exaltaré damunt els horitzons /
i trauré les banderes al desert /
de la darrera cavalcada. /
Reina d'aquestes hores ara véns /
tota brillant, armada. /
Inútil desesper del vespre! /
L'altra s'acosta ja amb l'espasa, /
i l'ardor temerari que m'encén /
allunya les estrelles".

Curiosament, aquest poema el va escriure a Madrid poc mesos abans del seu òbit. Hi ha tantes i tantes coses interessants que, per referir-se a totes, necessitaríem un llibre més.

Però hi ha una foto que em du els records de fa més de cinquanta anys. És una foto de Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Gabriel Fuster Gafim de 1932 a la residència d'estudiants de Barcelona. Durant anys, Gafim crec que no hi havia dia que no en parlàs. L'admiració de Gabriel Fuster a Rosselló-Pòrcel era tan gran que jo, que no havia conegut Bartomeu, també vaig sentir un gran afecte i admiració pel poeta mort en plena joventut i que, malgrat aquesta joventut, ens va deixar una obra plena de sentiments, una prosa meravellosa i molt, molt erudita, i uns poemes realment magnífics, insuperables.

Enhorabona a tots aquells que han fet possible aquesta meravella de llibre que tenc a les mans. Enhorabona.