La vida del reverend Basili Fiveiski, de Leonid Andréiev

I és que ha estat per a mi una grata sorpresa l'edició d'aquest llibre. I ho ha estat perquè des de ben jove havia sentit parlar d'Andréiev a mon pare, l'escriptor Miquel M. Serra Pastor, qui va ser un gran admirador de la literatura russa. Els grans mestres, Tolstoi, Dostoievski, Txèkhov, foren presents en la seva biblioteca particular. En els dos breus anys que visqué a l'Argentina no aconseguí fer cap fortuna, però quan retornà a la seva estimada Mallorca ho féu amb dos baüls plens de llibres d'autors russos i d'obres del seu admirat Knut Hamsun (Pan y hambre) i de Leonid Andréiev. D'aquest darrer autor sempre tenia a mà obres com Judes Iscariot o La narració dels set penjats i li agradava llegir-ne paràgrafs als seus familiars. Jo sempre m'he demanat com és que una persona del tarannà de mon pare, una persona serena i amb unes profundes arrels religioses, idò com és que sentia aquesta passió per tots aquells escriptors, però sobretot com és que admirava amb tanta vehemència un autor les obres del qual manifesten una gran pertorbació i posen de manifest uns sentiments, si més no, contradictoris.

Ara, després d'haver llegit La vida del reverend Basili Fiveiski, he recordat els dubtes que tenia sobre les preferències literàries de mon pare i sobre la seva fixació per La narració dels set penjats, i és probable que hi hagi trobat diverses explicacions. Andréiev va ser un autor que exercí una gran influència sobre l'expressionisme europeu. Els pintors i directors de cinema i teatre, especialment alemanys, es varen moure dins aquell nou llenguatge artístic influenciats, sobretot, per aquest escriptor rus. I és curiós recordar que a mon pare el moviment expressionista vinculat a les arts plàstiques l'emocionaven força. Per altra banda, crec que el captivà la contundència narrativa de Leonid Andréiev, el seu esperit visionari ple de simbolismes i la profunda religiositat que és present a gairebé totes les seves obres, unes obres en les quals es reflecteix amb profunditat el sofriment humà.

Ara bé, tot això només són simples divagacions. El que resulta primordial és destacar l'encertada decisió de l'editorial Ensiola, dirigida per Guillem Frontera, d'editar aquest llibre. Però a més, aquest obra arriba en un moment en què es posa de manifest un gran buit en la creació novel·lística actual. Les llibreries són plenes d'exemplars de la trilogia Millennium, una publicació que ha tingut un enorme èxit de vendes, un èxit que també s'ha reflectit en el cinema, ja que la primera part ha estat estrenada recentment. Això no obstant, crec que s'ha d'esmentar que l'obra d'Stieg Larsson és plena de violència i de perversions humanes, on l'únic mèrit de la seva protagonista, la pirata informàtica Lisbeth Salander, és la capacitat d'introduir-se en qualsevol ordinador propietat de grans empreses o bancs. A les gairebé 3.000 pàgines d'aquesta trilogia no es troba la més mínima sensibilitat cap a un sentiment pur ni la més mínima vivència poètica. Ans el contrari, tot és malèfic i ple de cruels assassins. I és una sort que vora aquest món protagonitzat per Salander hi hagi un llibre de la bellesa de La vida del reverend Basili Fiveiski, escrit fa quasi 150 anys, el protagonista del qual és una persona de conviccions fermes i amb una gran capacitat de sofriment.

Títol:
La vida del reverend Basili Fiveiski
Autor:
Leonid Andréiev
Any:
2009
Editorial:
Ensiola
Traducció:
B Marcoff i Pau Cirera.