El Canto del loco embogeix

Era de preveure que el públic mallorquí seria puntual per rebre El Canto del Loco al pàrquing de Son Moix. L'anunci d'una possible aturada dels madrilenys a l'Illa animà, sens dubte, la convocatòria per al concert de la gira ¡Hasta luego!, que reuní set mil persones. Temperatura agradable, fenomen fan més que preparat i escenari de muntatge espectacular, aquesta era l'ambientació de Son Moix, una ubicació del concert que fou bastant cuidada amb serveis, reservat per a minusvàlids, botigues de marxandatge i una gran barra per alleugerir la calor, que es va revifar amb l'entrada d'El Canto del Loco a l'escenari.

Amb camiseta negra i texans, el líder del grup madrileny, Dani Martín, féu arrancar el concert amb La suerte de la vida, del seu darrer disc, De personas a persona. El concert començà a rodar, sobretot, amb els temes del darrer àlbum en una aposta més rockera. Ara bé, l'entrega del públic fou màxima quan sonaren els primers acords de Son sueños. Seguiren altres temes ben coneguts pels presents com La madre de José, Siete vidas i Eres tonto, amb una sonoritat bastant bona, gràcies sobretot a l'excel·lent ubicació de l'escenari. Tal vegada sigui el comiat tamporal d'El Canto del Loco, un grup establert a Algete i enquadrat en una graella d'avantguarda del pop-rock espanyol, que començaren a rodar per l'escenari musical l'any 2000. Així començaren a fer-se un nom dins l'univers magnètic de les radiofórmules de la mà de l'edició del seu segon LP, A contracorriente (2002).

Fou l'any 2003 quan hi hagué un punt d'inflexió en el grup per part d'Ivan Ganchegui, un dels membres fundadors, que decidí abandonar la formació voluntàriament dels projectes. La banda acaba per explotar totes les seves virtuts i, de la mà de les seves noves aventures en alta fidelitat (Estados de ánimo, 2003), acabdilla globalment l'espectre musical en llengua espanyola, panorama en què acaba venent més de 400.000 còpies del disc.