"L'home que no estimava les dones és un llibre que compra tot tipus de gent. Fins i tot avui dematí l'he venut a un conegut poeta que em deia que el comprava per a sa mare, però que també el llegiria ell", explicaven des de Quart Creixent.
Un parell d'estands més enllà, a Quòrum Llibres, ja era impossible trobar-ne cap exemplar. "Els vàrem acabar ahir horbaixa -divendres-. El que té aquest llibre és que agrada a la gent que està acostumada a llegir novel·les més fresques. Perquè el llibre comença de manera fresca, però després canvia de registre, però el lector ja hi està enganxat i acaba llegint una novel·la d'intriga que potser de bon principi no hauria escollit", comenten.
Un altre factor que ha creat un cert reviscolament de la primera entrega de Millenium -s'ha de recordar que és una trilogia i que la darrera part és a punt de publicar-se- és l'estrena, divendres, de la pel·lícula que du el mateix nom. Des de la llibreria Colom comenten que "des de divendres s'ha tornat a vendre moltíssim, precisament el primer volum de Larsson, i això és gràcies a la pel·lícula".
Un film, però, que no ha pogut fer front a una altra adaptació bestselleriana del moment com és Àngels i dimonis, de Dan Brown, i que ja han vista prop de dos milions d'espectadors a l'Estat espanyol. De fet, fent una simple ullada a la cartellera de Mallorca, s'observa que mentre l'adaptació del llibre de Dan Brown es pot veure en un total d'11 sales, la d'Stieg Larsson només és disponible en cinc.
Des de Cinesa Festival Park, però, estan contents amb l'acceptació que ha té la pel·lícula. "Les sales estan plenes a un 80%. No té res a veure amb Àngels i dimonis o Terminator, perquè comercialment l'explotació que se n'ha fet no es pot comparar", expliquen.
Semblant és l'opinió que ens donaren des dels multicines Ocimax. "És un film que has de conèixer. Has de conèixer el llibre i, de fet, els que vénen perduts -sense saber res de la història- acaben sortint també una mica perduts".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Però enganxa... Amb el que no estic d'acord és amb això dels personatges estereotipats. Ara, això sí, és pretenciosa, pseudoprogre i no aporta res a la literatura negra universal. Com tantes altres que igualment enganxen. O tot han de ser homers o virgilis a la literatura universal?
"L'home que no estimava les dones", d'Steig Larsson, és una novel·la insuportable en català. Pèssimament traduïda, és plena d'informes avorrits, amb personatges estereotipats fins a la nàusea i massa llarga per a un gènere que justament es caracteritza pel contrari. Pretenciosa, pseudoprogre, no aporta res a la literatura negra universal. Però aquí funciona el papanatisme. Doncs que us vagi de gust!