“El pensament té una dinàmica poc propensa a l'ordre”

Lluís Maicas (Inca, 1954) acaba de treure Autoretrat en obres (Perifèrics, 2009), una recopilació de poemes escrits entre el 2001 i el 2008 i que han estat publicat en formats ben dispars. Un bon caramull de versos que ajuden a reformular la imatge de l'escriptor que hi ha darrere un dels responsables de Galetes Quely.

Amb una recopilació de vuit anys de poesia, el lector es pot fer una idea de com és la persona que hi ha darrere aquests versos?
Totes les escriptures parlen de nosaltres. En gran mesura, i en general, els poetes són la seva poesia. Al llarg dels anys canvien els registres, però la part essencial de la seva multiplicitat hauria de continuar intacta. Esper, en el meu cas, que segueixi intacta. Pel que fa a aquest nou llibre, sens dubte el lector ha de poder intuir, o conèixer, les preocupacions de l'autor.

I qui hi trobarem aquí, el Lluís Maicas escriptor o l'empresari?
He dit, en altres ocasions, que només som empresari dels meus somnis, matèria poc rendible econòmicament, per cert. En aquest, i en tots els meus llibres, els lectors només hi trobaran l'escriptor, amb totes les contaminacions socials i laborals que el formen i el deformen com a ciutadà.

Per si encara no ha quedat clar al lector dels seus versos, quin és el vostre autoretrat en obres?
La imatge és la d'un procés en constant modificació, la d'un autoretrat en permanent construcció. Tot i els dubtes i les incerteses que constantment assetgen la creació, només m'interessa fer allò que encara no he fet. Tot i que percep el silenci a prop, encara tinc prou curiositat per intentar dir les coses d'una altra manera.

En la vostra obra parlau d'un cicle. Quin és aquest cicle, a què respon i per què aquest llibre?
Es tracta d'un cicle cronològic. Escriptures disperses que no formaven part de cap altre que estigués en curs convencional i que crec que mereixien l'oportunitat de tenir una vida més enllà de les edicions d'autor, les revistes i els catàlegs, sempre d'abast molt limitat.

No he sabut trobar cap fil que uneixi la totalitat de l'obra...
N'ignoro les causes, però cada vegada m'interessa menys forçar una unitat que no s'ajusta, en el meu cas, als processos de creació. Potser és una influència indirecta del poeta René Char, però allò que ha de donar unitat a les escriptures és l'escriptor, les seves obsessions, les seves conviccions, la seva actitud. A la vida tampoc no som uniformes, sinó dispersos. El pensament té una dinàmica poc propensa a l'ordre.

Propietari d'una de les insígnies de Mallorca. La poesia és la vostra via d'escapament?
No sóc empresari, només empleat qualificat, responsable d'una empresa d'alimentació d'Inca molt arrelada a Mallorca. Això no obstant, les meves escriptures són anteriors i laterals a la meva vida laboral. I, potser, també seran posteriors. Tanmateix, i sempre en el meu cas, el procés d'escriptura mai no és desestressant, sinó al contrari.
Com escriviu? Sou dels que necessitau pau, o dels que són capaços de fer un poema en qualsevol situació?
Escric cada dia. Poc o molt, però cada dia. Sempre a casa, tot i que puc prendre notes a qualsevol lloc. Del meu pas com a articulista del Diari de Balears vaig aprendre, entre moltes altres coses útils, la disciplina d'escriure.