La història de Ta'rih Mayurqa aterra a Barcelona

La relació entre cultures és un dels grans reptes als quals s'enfronta la Barcelona contemporània. De fet, en els darrers temps són moltes les programacions culturals que s'aboquen directament a les relacions multiculturals i a l'intercanvi d'experiències i perspectives. I una de les entitats que es dediquen a fomentar aquests intercanvis culturals i a estudiar els seus impactes en aquest espai comú de relació és l'Institut Europeu de la Mediterrània, que ahir acollí la presentació del llibre Kitab Ta'Rih Mayurqa, és a dir, la Crònica àrab de la Conquesta de Mallorca, d'Ibn ‘Amira al-Mahzumí.

A l'acte hi assistí el màxim suport institucional i acadèmic possible. I és que l'ocasió paga la pena, perquè aquest text va quedar gairebé vuit segles allunyat de l'abast del públic. Va ser el 2001 quan el professor de la Universitat d'Orà Muhammad Ben Ma'Mar va trobar el manuscrit en una biblioteca privada de la ciutat de Tinduf, al Sàhara argelià, on hi ha un dels camps de refugiats saharaians més importants. A partir d'aquí, el text, que recull entre altres coses testimonis de les fetes del rei en Jaume narrades des del punt de vista dels vençuts, va iniciar un singular procés d'edició que va fer que el llibre aparegués en edició àrab el 2007 i acte seguit en versió catalana a final del 2008 en una coedició a càrrec de la Universitat de les Illes Balears i el Govern balear amb traducció de Nicolau Roser Nebot i Guillem Rosselló Bordoy.

El director general de l'Institut Europeu de la Mediterrània, Senén Florensa, va presidir un acte en el qual l'acompanyaren a la taula el secretari general de Presidència del Govern de les Illes Balears, Bartomeu Llinàs; el vicerector de projecció cultural de la Universitat de les Illes Balears, Nicolau Dols; l'autor de l'edició i de l'estudi, Muhammad Ben Ma'Mar i els traductors del text, Nicolau Roser Nebot i Guillem Rosselló Bordoy. Florensa va recordar les intenses relacions que manté la institució que dirigeix amb les Illes Balears i va explicar que "disposar de la versió dels vençuts d'una guerra o d'un procés de conquesta és una cosa que no passa sovint i tenir llibres com aquests ens fan replantejar moltes coses de la nostra pròpia història, que massa sovint s'escriu únicament des del costat dels romans i sense tenir en compte els cartaginesos". Tota una mostra que les relacions interculturals estan més de moda que mai i poden ser el camí cap a la convivència.