Arnold i Ye, dos dels directors menys populars del concurs, obren així avui camí per als grans mestres que copen la competició, i les seves dues propostes semblen condemnades a ser sepultades per les divuit obres que els seguiran en la carrera per la Palma d'Or.
“Fish Tank” ha lluitat amb la dificultat que implica trencar el gel: troba l'espectador més receptiu, però també més crític. La manca afectiva per la qual opta Arnold és aquella que marca per tota la vida: la d'una família monoparental el codi de la qual és la violència verbal i el desinterès emocional.
“Andrea funciona amb personatges que fan coses molt discutibles i és interessant que la gent surti del cinema plantejant-se dubtes morals”, ha explicat el protagonista Michael Fassbender, el mateix que va convulsar l'any passat el festival amb la seva interpretació a “Hunger” i també membre del repartiment d'“Inglorious Basterds”, de Tarantino, que es presenta en competició.
Arnold, després de guanyar el premi del jurat amb “Red Road” (2006), un aspre, originalíssim i gèlid retrat de la revenja, ha decidit centrar-se ara en el cinema social -una de les banderes més ben hissades del cinema del seu país- a través d'una adolescent, Mia, que fa els seus primers passos emocionals en el seu entorn més proper. Tan proper que s'enamora del nuvi de la seva mare.
La directora -guanyadora d'un Oscar pel seu curt “Wasp” en 2005- tanca en aquesta “peixera” (traducció del títol) una jove, interpretada per l'actriu no professional Katie Jarvis, i extreu els seus millors moments en abordar amb delicadesa el desconcert que produeixen una paraules d'afecte en algú que les sent per primera vegada als quinze anys.
La fascinació per ser desitjat i la inevitable desconfiança cap al ser volgut són plasmades amb precisió i bon gust, però després de transitar amb notable perícia durant hora i mitja pels camins previsibles de la trama, decideix donar un gir cap al risc que desemboca en un excés poc realista i unes conclusions morals una mica difuses.
Més estable, per a bé i per a malament, ha estat el pols de Lou Ye en “Spring Fever” que, en canvi, va ser criticat per no acabar de disparar la munició que carregava la seva pel·lícula, una explícita (i en conseqüència valent) crònica de l'impossible periple sentimental d'un jove homosexual a Nanjing, a la Xina actual.
Ye, que el 2006 va ser vetat amb cinc anys d'aturada cinematogràfica pel govern del seu país en abordar la protesta estudiantil de Tiananmen en “Summer palace”, demostra amb aquest film que camina lluny del penediment i, amb ajuda de finançament de França i Hong Kong, segueix la seva trajectòria sense condicions.
“Som director de cinema i faig pel·lícules, així que continuaré fent-les” com sempre, va desafiar en roda de premsa. “Esper ser l'últim cineasta vetat a la Xina. Si us plau, ara parlem de la pel·lícula”.
“Spring Fever”, en realitat, es pot entendre com una metàfora d'aquest mateix missatge, doncs plasma la desesperació d'un personatge que només vol ser ell mateix. En el seu cas, demana estimar en pau un altre home i no convertir cada relació en un intricat melodrama ple de dobles vides i danys col·laterals.
“És una pel·lícula sobre sentiments i amor. Una avaluació del grau de complexitat que assoleixen les relacions entre persones”, resumia Ye, que envernissa la seva cinta amb un equilibri que va ser jutjat per alguns com un viratge cap a l'insuls i per altres com una lloable contenció.
En qualsevol cas, l'opinió general apunta que si Isabelle Huppert compleix la seva promesa de centrar-se en les qualitats estrictament cinematogràfiques per al repartiment de premis, en aquesta jornada no es van revelar obres dignes d'entrar en el palmarès oficial.
Així les coses, les mires estan ja posades en la jornada de demà divendres: el coreà Park Chan-wook, director de “Old Boy” (2003), oferirà cinema de gènere vampírico amb “Bak-Jwi (Thirst)” i la neozelandesa Jane Campion, guanyadora de la Palma d'Or per “El piano” (1993), presentarà un bio pic sobre el poeta britànic del segle XIX John Keats.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.