Aquest artista ha mantingut des dels inicis de la seva trajectòria una coherència de concepte que s’inclou totalment en la figuració. Cal tenir en compte que l’any 94, en què fa la seva primera exposició, coincidia amb la dicotomia que s’establia entre la consolidació d’una nova i vigorosa figuració que havia emergit els anys 80 i la continuïtat d’una abstracció, herència de dècades passades. Bestard no va triar, sinó que va continuar la seva línia figurativa i va guanyar cada vegada més força i un bon concepte que expressava i expressa de manera molt creativa.
En l’actual exposició de les obres dels darrers anys, al Casal Solleric, Bestard ens mostra les obres que ha pintat, d’una banda, quasi d’una manera molt realista, amb un gran luxe de detalls, com l’oli que pren com a tema el clàssic Dejeuner sur l’ herbe, però en què la protagonista és un personatge contemporani, fumant, i l’altre té un cap de gos i vesteix una samarreta, una manera de fer inadaptacions. O la caputxeta vermella amb rostre humà i el llop amb llargues orelles i cap d’home, reclinat damunt les seves cames, també un Sant Sebastià, ple de sagetes, amb un banyador modern i cap d’un noi actual. També, cal destacar una Salomè, al bosc, vestida de núvia i amb un cap tallat d’home, i així molts altres temes, creats amb muntatges fets amb fotografies i després traspassat a la pintura damunt la tela o el tauler.
A moltes de les obres hi apareix un sentit irònic, com la dentadura d’un humà posada a un moix, que resulta molt curiós. O la diferència de mesures i el realisme de la dona i un perfecte cocodril, totalment pintats. Com ja hem anomenat, l’artista troba motius per la seva pintura en temes de la pintura clàssica. Etern investigador, penetra tímidament en el món de l’escultura, una obra ben realitzada en la qual relaciona materials del món rural, com la palla, amb el ferro i el cuir damunt del qual hi pinta uns llavis femenins molt realistes.
Per acabar, hem d’observar el nombrós grup de dibuixos realitzats amb grafit, damunt paper, que gaudeixen d’una gran qualitat i que podrien confondre l’espectador, creient que eren gravats o fotografies manipulades.
En definitiva, Bestard ens proposa una bona exposició, que ens permet conèixer un poc més el seu treball, que significa una fita més en la seva trajectòria.
Rafel Bestard Inadaptacions
Casal Solleric
Passeig del Born, Ciutat
Fins al 7 de juny.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.