L'hormona de Sant Jordi

Comerciants enrogits

Quan el propietari de la parada els ha mig renyat amb la mirada –perquè els llibres, per molt que sigui Sant Jordi, s’han de comprar i no tocatejar–, els joves preadolescents es dirigeixen cap a una parada situada sota l’olivera de Cort. Allà, damunt la taula, hi ha un bon caramull de llibres que, en altres èpoques, n’haurien dit obscens. Títols com Sexo tántrico, Tócame aquí, Guía del sexo iluminado i 201 maneras de volver loco a un hombre en la cama criden l’atenció dels joves col·legials que, malgrat entretenir-se encara amb un ratolí que nom Gerónimo, ja comencen a entendre de què va la vida i s’emocionen i bromegen amb el contingut i les portades d’aquells volums. L’amo de la botiga, en veure allò que acaba de provocar, no pot evitar d’enrogir-se i, empegueït, també els ha de dir: "Els llibres no es toquen!!"

I és que per a molts, Sant Jordi és d’alguna manera la pèrdua de la innocència. És, en molts casos, el pas de les rondalles a Harry Potter. Del Crepuscle a Stieg Larson, dels Homes que no estimaven les dones al darrer premi Planeta i de Fernando Sabater als poemes de John Berger. I és també la pèrdua de la innocència perquè d’entre les moltes primeres vegades que recordam a la vida, una d’elles és la primera ocasió que et regalen una rosa per Sant Jordi. Una mica més enllà dels nostres jovencells que estudien en anglès, i també fora de l’àmbit dels polítics que, també amb una manca d’innocència, passegen cofois pels carrers aliens a tots els problemes en què està immers el país, hi ha un grup d’adolescents que, abillats amb els seus tradicionals uniformes escolars (encara que tunnejats un poc ja sigui amb una pashmina de colors, uns quants centímetres de menys de falda o una talla més de calçons) gaudeixen d’un dia en què les classes són de fet un element secundari.

Passegen pel carrer perseguits de primavera i d’una filera d’hormones que els fa gaudir encara més de la jornada. Riuen, canten, criden i tornen a riure. Hi ha una parella que s’ha escindit del grupet. De bon matí, ell li ha regalat una rosa que ella llueix amb orgull per tot el camí que va de la plaça de Cort a la plaça Major. Ara ha arribat el torn del llibre. Ell obre el paquet amb delicadesa sabent que el regal és més voluminós del que en el fons desitjava. L’obre i no falla: L’home que no estimaven les dones. Ell, conscient de les 623 pàgines que li han caigut a sobre, li diu: "Si m’he de llegir això, no tindrem temps d’estar junts". Ella li respon: "És perquè pensis en mi mentre el llegeixes". Una conversa que als quinze anys fa saltar les llàgrimes, però que amb vint-i-cinc més aviat et tira d’esquena. Però és Sant Jordi i deixam la via lliure als enamorats. I és que en un dia com el que ens ocupa, a tots ens puja un poc la beneitura al cap. Fins i tot a l’hora d’escriure aquest article, que ha incorporat conscientment el seu puntet cursi en un dia en el qual les hormones, de la manteixa manera que ho fan els llibreters, s’afarten de fer hores extra.