Arnau BusquetsPalma14/03/09 0:00
TW
0

 "No hi ha mal que per bé no vingui". Quan la primera vocalista de La Oreja de Van Gogh, Amaia Montero, va anunciar que deixava la banda per iniciar una carrera en solitari, els quatre components masculins del grup no tenien gaire clar que aquest refrany fos cert. Tot el contrari, estaven convençuts que en la majoria de casos quan un conjunt perd el cantant "és la seva sentència de mort", com diuen. Mesos després, amb una nova veu al capdavant i un nou disc que ha arribat al dalt de tot de les llistes de vendes, no es poden queixar. Ahir demostraren que la seva hora encara no ha passat amb un concert a l’Auditòrium, on tocaren èxits com A las cinco en el Astoria i d’altres dels quatre àlbums anteriors.

Leire Martínez és qui acompanya, des de l’any passat, Pablo, Àlvaro, Xabi i Haritz. Els "homes" del grup deixaren ahir dues coses clares. Primera: quan Amaia va partir, "les quatre persones que fundaren el grup en el seu origen encara hi eren". Segona: decidiren continuar perquè "allò que volíem era dedicar-nos a la música. Ens era igual no vendre tants discos i entrades, o si teníem un al·lot com a cantant". Aquest canvi els ha servit per experimentar un procés de "retrobament amb nosaltres mateixos i amb els motius pels quals vam començar a fer música fa dotze anys. Ja no estàvem preocupats per les vendes", confessen.

A la pràctica, això es va traduir en un retorn al primer so de La Oreja, amb moltes similituds amb els treballs inicials, com Dile al sol o El viaje de Copperpot. "El grup té un segell propi i una manera de fer música", assegura Leire. Així mateix, la incorporació de la nova cantant ha suposat recuperar la incertesa i la ingenuïtat dels principis.

Fora prejudicis

Per ells, els bons resultats obtinguts són un triomf de la música, "per sobre dels noms propis i dels prejudicis". Esperaven que la jugada els sortís tan bé? "Hem quintuplicat qualsevol expectativa". De fet, com es va poder comprovar ahir a l’Auditòrium, al públic no li importa tant qui canta Cuéntame al oído o Soledad. A més a més, els darrers èxits, com Inmortal i El último vals, són la prova que el grup era molt més que una veu.