Laura AcedoPalma13/03/09 0:00
TW
0

Després de l’èxit de públic i de crítica conrat al llarg de 35 funcions al Teatre Nacional de Catalunya (TNC), l’adaptació teatral de Marc Rosich i Rafel Duran sobre un dels textos més populars de Llorenç Villalonga aterra a casa amb bones expectatives. Mort de dama representa el fruit de l’inici d’una bona amistat entre el TNC i el teatre Principal de Palma, on s’estrena avui i estarà en cartell fins al proper dia 22 de març. "Era una proposta de risc que ha superat les expectatives i ha entrat dins la categoria de fenomen", assegurà el director del TNC, Sergi Belbel. La coproducció ha estat tan equilibrada que els directors, un de mallorquí i un altre de català, han format un càsting amb denou actors i actrius, vuit dels quals són catalans, nou mallorquins i dos menorquins, que donen vida a una quarantena de personatges.

"És el primer pic que el TNC parla en mallorquí", manifestà Belbel. "És normal que a cada funció els intèrprets del Principal es mengin un parell de neutres", bromejà Duran molt satisfet amb la feina feta i poc nerviós per l’estrena d’avui. "He intentat estar a l’altura d’un Villalonga, que la va fer molt grossa", afegí el mallorquí. Tenint en compte que l’obra es presentava a Barcelona i que pocs sabien qui era dona Obdúlia o madò Tonina, l’espectacle comença amb una primera part en la qual es presenten els personatges més decadents de Villalonga. La segona part de l’obra presenta la gran resolució dels fets. "Hi ha petites introduccions didàctiques per conèixer els personatges, adreçades principalment als més joves i als catalans, perquè no es pot ser mallorquí i no haver llegit Mort de dama", indicà Duran.

Multiestils

Amb l’objectiu de fer una adaptació diferent a les realitzades anteriorment per Guillem Frontera i Biel Moll, i de rellegir amb ulls nous la novel·la de Villalonga potenciar-ne el rerefons corrosiu i punyent, Rosich i Duran han creat un espectacle "en què el sainet tan nostre es mescla amb monòlegs d’allò més contemporanis", apuntà Duran. La catalana Mercè Arànega dóna vida a la protagonista de l’obra, una dona Obdúlia Montcada postrada al llit al voltant del qual passen tots els esdeveniments. Els espectadors viatgen de la mà d’una quarantena de personatges per la Mallorca dels anys 20, una societat en plena decadència, un món que desapareix substituït, segons paraules de Salvador Espriu, "per uns altres temps i una altra gent probablement pitjors".

Guanyant actualitat

Lluny de perdre actualitat, Mort de dama la guanya amb el pas dels anys. I és que una de les reflexions que els directors proposen a l’espectador és: què queda d’això que pareix tan antic i carrincló? Segons Duran, "l’estructura òssia de la societat mallorquina no ha canviat tant i es repeteixen els fets com la falsedat i la hipocresia dels més conservadors, l’especulació del sol que ja era palesa al barri del Terreno dels anys 20, el pòsit de folklorisme ranci estès per l’Illa, congriat des de fa un segle per aristocràcia, burgesia i església". Mentre que el personatge d’Aina Cohen, interpretat per Nies Jaume, retrata els membres de l’Escola Mallorquina, el marquès de Collera, a qui dóna veu i cos Pep Sais, fa el mateix amb la dreta espanyolista de l’Illa.

Duran i Rosich no perden la sàtira, burla i crítica de Villalonga en la seva adaptació. De fet, el pas del temps ha donat la raó a l’autor i ha dut la nostra societat a un present absurd i grotesc que conserva figures i esdeveniments sainetescs, esperpèntics i quixotescs. "El món d’ara és tan grotesc com el d’abans", remarcà Duran. Malgrat que el retrat de Mort de dama se centri en la societat mallorquina, "la grandesa del teatre és trobar un punt d’universalitat amb allò particular", digué Belbel. Així, qualsevol població tancada i conservadora es pot sentir identificada (encara que sigui a grans trets) amb els fets que es narren a l’obra.