Arnau BusquetsPalma10/03/09 0:00
TW
0

Ara que falten pocs dies per poder veure la nova versió de Mort de dama al teatre Principal, tanmateix és oportú recordar que no hi ha hagut gaires oportunitats de veure la novel·la de Llorenç Villalonga en els escenaris. I això, malgrat que va ser escrita fa quasi vuit dècades (el 1931) i que és considerada un clàssic contemporani. Les aventures de la impagable dona Obdúlia Montcada i el seu entorn no van ser escenificades a Mallorca fins al 1981, cinquanta anys després de la publicació de la novel·la. En aquell moment l’obra també es va representar al teatre Principal i l’estrena va coincidir amb l’acte d’homenatge a Villalonga, que havia mort un any abans. El muntatge va ser dirigit per Pere Noguera, i Guillem Frontera es va encarregar d’adaptar el text. Tot i disposar d’un "pressupost esquifit d’1.200.000 pessetes", segons recorda Noguera, se’n va fer una representació amb 34 actors, 10 figurants i un equip tècnic de 10 persones. A la pràctica, això vol dir que "tothom cobrava, però poc".

Respectar l’esperit

L’adaptació de Mort de dama no es va fer a partir d’A la sombra de la Seu, una versió teatral del llibre que Villalonga va escriure paral·lelament. "Vam veure que estava escrita sense pensar que s’hagués de representar. Hi havia centenars de persones i entrades en massa, un poc a l’estil de Valle Inclán, que és tan mastodòntic que és irrepresentable!", recorda Noguera. Així, Frontera va ser el responsable de transportar "l’esperit i l’atmosfera de les situacions i personatges", que reflecteixen la decadència d’una aristocràcia que està de rota batuda i una nova burgesia puixant. Tot plegat representat entorn de l’agonitzant Obdúlia i els voltors que s’hi passegen al voltant intentant ser els hereus de la seva fortuna.

Aquest "retrat de l’aristocràcia i la cultureta" mallorquina havia de preservar, sobre l’escenari, la visió "irònica i crítica, però al mateix temps feta amb tendresa i amorositat. Villalonga, a banda de criticar certs aspectes, també desperta simpatia i estima. Malgrat el to esperpèntic que hi posava algunes vegades, sempre era alta comèdia, sense caure en el teatre sainetesc o ‘popular’".

Maleït i marginat

Com recorda Noguera, el 1931 alguns "lletraferits" es van sentir tan insultats per la publicació de Mort de dama que en van llançar alguns exemplars a la mar. Sens dubte, el debut de Villalonga va suposar una entrada per la porta gran, però li va generar enemistats que arrossegà tota la vida. "No se li va fer gaire cas en vida, ni se’l va tractar gaire bé. Va ser un autor maleït i marginat. Tanmateix, automarginat". Noguera, director i il·luminador, recorda com "malgrat tenir una obra tan extensa i d’una qualitat indiscutible, en vida se li va discutir, i se li va negar el pa i la sal", sentencia. El palmesà, que també s’encarregà de dirigir el text de Vilallonga Desbarats, té clar que "encara hi ha molt per explotar de l’obra de l’autor".

Arran de l’estrena de la nova versió de Mort de dama al Teatre Nacional de Catalunya enguany, els crítics han destacat la "vigència" d’una obra publicada fa quasi 80 anys. En realitat, però, què en queda d’aquella premsa representada per El Adalid i El Clamor, dels intel·lectuals catalanistes de Bé hem dinat i dels espanyolistes de l’Ateneo? I encara hi ha poetes com els que representava Aina Cohen i estrangers com Miss Nell? I sobretot: què se n’ha fet d’aquella aristocràcia autèntica però decadent i de la nova burgesia? Pere Noguera considera que si alguna cosa fa que la novel·la sigui vigent és la "riquesa i temàtica" del text, perquè avui ja només "queden trets i matisos de tot allò. A Mallorca encara hi ha burgesia i grans famílies, i es poden mantenir trets del que apareixia en el llibre. Tanmateix, sols en queden les restes". I si avui algú publicàs un nou dibuix de la societat illenca que deixàs tothom tan retratat, hi hauria una reacció menys irada de les ‘víctimes’? "No crec que hi hagués un rebuig tan furibund a una novel·la crítica com hi va haver llavors...".

I la placa, on és?

El palmesà també recorda que durant l’acte d’homenatge a Villalonga al Principal el 1981, s’hi col·locà una placa commemorativa que ara ja no hi és. Noguera creu que és una llàstima que no s’hagi recol·locada després de la "reforma impresentable, de la qual preferesc no parlar, del vestíbul. Sé que la placa és al teatre", diu. "Deman a la consellera insular de Cultura i al director del teatre Principal que la posin al seu lloc", cosa que podrien fer "aprofitant l’estrena" de la nova versió de Mort de dama, divendres 13.