Arqueologia periodística

Amb l’objectiu de preservar i fer accessibles uns materials bibliogràfics caracteritzats per ser exemplars únics i de difícil accés, ha nascut aquesta biblioteca periodística en xarxa. A la base de dades, s’hi troben representades al voltant de 140 localitats. L’espai permet consultar i descarregar imatges de 2.000 capçaleres de diaris editats arreu de l’Estat des del 1777 fins al 2005.

Entre les publicacions de les Illes Balears que hi ha emmagatzemades, un total de 122, hi figuren títols editats a Palma, a Alaior, a Maó, a Sóller, a Inca i a Manacor. A més, se’n poden veure de tots colors en aquesta xarxa. Així, hi inclou setmanaris republicans i defensors de les idees liberals com El demòcrata; revistes catòliques consagrades al cor de Jesús com El Grano de Arena; edicions conservadores com El Àncora, diari catolicopopular amb censura eclesiàstica, i altres de liberals com El juez de paz.

També són ben presents a la web publicacions en català, com L’ignorància o la Lluna patriòtica mallorquina, i bilingües com Foch i Fum, un setmanari "inimich de ses penes i amich d’es bon humó" i En Xerrim, de Sóller.

Pel que fa a la temàtica de diaris i revistes de la pàgina, hi ha des de publicacions econòmiques, com la de la Real Sociedad de Amigos del País, fins a edicions sobre l’ensenyament, com El magisterio balear. A part d’això, s’han trobat als quioscs de l’Illa revistes de caire científic, juvenil, religiós, literari, jurídic i comercial, entre molts d’altres.

Segons informà Cultura en presentar la setmana passada la pàgina, aquesta biblioteca s’ha d’anar ampliant amb nous exemplars. "La llàstima d’aquesta iniciativa, que consider molt positiva, és que en una fase prèvia s’haurien d’haver completat les col·leccions que s’hi presenten. Malgrat això, encara es pot fer d’ara endavant", va assenyalar l’historiador Arnau Company. "Seria interessant que des del Ministeri es fes una tasca conjunta amb els centres de documentació per tal de fer créixer aquesta compilació, ja que la Biblioteca de Mallorca, per exemple, té un fons de diaris digitalitzat i no tots estan penjats a la web de Cultura", afegí.

Sàtira fins al 1936

Són nombrosos els títols que contenen a les seves pàgines informació satírica i irònica i que apareixen a les acaballes del segle XIX, entre els quals destaquen L’ignorància, La Roqueta i La trompeta. "A final d’aquest segle sorgeix una gran tradició de premsa satírica i humorística en català que ajuda a formar lectors en la nostra llengua", va apuntar Company. Per tant, aquella labor que s’atribueix a les rondalles mallorquines de mossèn Alcover, ja la iniciaren algunes publicacions en català dialectal.

Tenint en compte que els índexs d’analfabetisme a les Balears eren aleshores d’un seixanta per cent, les revistes humorístiques i satíriques "varen tenir molt d’èxit i L’Ignorància i La Roqueta arribaren a tiratges de 2.000 i 4.000 exemplars, respectivament", assenyalà l’historiador. Aquesta tradició de sàtira va ser molt present dins els quioscs balears i catalans fins al 1936. De llavors ençà, "no s’ha tornat a recuperar de la mateixa manera, ja que s’ha perdut la pluralitat", afegí.