TW
0

De les 97 pel·lícules que avui divendres es projectaran o s’estrenaran als cinemes comercials de Mallorca, no n’hi ha cap ni una que estigui doblada o subtitulada al català. Si observam aquesta xifra és normal que el Govern balear, a través de la Direcció General de Política Lingüística, valori de manera molt positiva la nova llei que dimecres anuncià la Generalitat de Catalunya i que, entre d’altres aspectes, preveu oferir la meitat dels films que es projectin a les sales del Principat en versió doblada o subtitulada al català. D’aquesta manera, en un termini de 3 anys es passarà del 3 per cent actual a un 50 per cent.

A Mallorca, fent una ullada a la cartellera d’avui mateix, el percentatge és absolutament nul. "Si a Catalunya es fan més pel·lícules en català, això ens beneficia perquè també voldrà dir que ens n’arribaran més còpies" afegí Margalida Tous, directora general de Política Lingüística. Des de l’any 2000, el Govern balear té un conveni amb el seu homòleg català a través del qual, i amb una inversió de 26.400 euros anuals, es distribueix una còpia de les produccions doblades al català a les Illes. "Hem iniciat converses perquè si s’hi inverteixen més doblers –Tous arribà a parlar de més de 100.000 euros– ens puguin arribar més films, però de moment no és possible". Per a la directora general "a Mallorca tenim un avantatge i és que els exhibidors són més de caràcter familiar i no són tan reacis a projectar les pel·lícules doblades al català".

Rendibilitat

En aquest bàndol de la partida, Rafel Salas, de l’empresa propietària de cinemes com Augusta, Porto Pi, Ocimax i Manacor, reconeix que "no tenim cap problema per projectar cintes que ens ofereix el Govern, però hem de ser conscients que pel que fa a la rendibilitat, una pel·lícula en català no ho és". Segons l’exhibidor, quan han tingut un film en versió catalana i castellana en un mateix centre, "la tendència és del 70 per cert de gent a la castellana i 30 a la catalana". De totes maneres, Salas no es mostrà gaire optimista per la posada en funcionament de la llei a Catalunya. "Això ja ho va intentar fa molts d’anys Pujol i després va haver de fer marxa enrere", afegí.

Javier Matesanz, crític de cinema de dBalears, davant aquesta llei es mostrà amb el cor dividit. "Em sembla una eina magnífica perquè el català arribi a la fi als cinemes, però també he de dir que una llei que fomenti el doblatge, amb la llengua que sigui, a mi no m’interessa". Lluís Orlas, de l’Associació de cineastes de les balears, també opta pels subtítols en català abans de posar-se a doblar pel·lícules. "El doblatge de les cintes és una herència del franquisme que hauríem de començar a eradicar. Una solució podria ser que les doblades fossin més cares que les subtitulades, perquè en el fons doblar és molt més car que subtitular", digué.

La versió oficial

Des de la Generalitat de Catalunya, l’eivissenc Bernat Joan, secretari de Política Lingüística, aclarí que "aquesta llei no és només una qüestió lingüística, nosaltres allò que volem és promoure la indústria catalana del cinema. La llengua n’és només un apartat". Així mateix, l’eivissenc també explicà que "hem de fer una aposta per al subtítol" i davant el fet que els films doblats o subtitulats al català tinguin poca audiència, Joan afirmà que "això és com dir que la Vanguardia en català té pocs lectors quan en realitat allò que passa és que encara no existeix", va exemplificar.