TW
0

Fa prop de vint anys, l’artista afincat a Mallorca Jim Bird (Bloxwich, Anglaterra, 1937) pintava quadres, en què dominaven les línies horitzontals. El resultats d’aquella fase artística no el van deixar del tot satisfet. Alguns dels quadres d’aquell moment quedaren a ca seva i, a mesura d’anar-los observant al llarg dels anys, començà a pensar que "en podria treure alguna cosa més". Així, nasqué el projecte que desemboca en l’exposició Reconciliació, que es va inaugurar ahir capvespre a la galeria Altair de Palma.

En la seva carrera, Bird ha experimentat amb diversos estils. De l’abstracció geomètrica dels inicis a l’expressionisme espontani dels vuitanta a l’informalisme. Segons explica, això és degut al seu "sentit de l’aventura". Lluny de conformar-se de trobar un estil propi i abundar-hi, al pintor li agrada "haver de rascar-me el cap. Quan tenc una cosa dominada m’agrada trobar-ne una de nova. Jo no vull veure el mateix sol cada dia; cerc pluja i núvols. Cal viure l’aventura de la vida, que és molt curta", sentencia amb una mescla de català i castellà.

Línies i ombres

Ara, Bird es "reconcilia" amb les línies horitzontals, amb la convicció que aquest cop el resultat el satisfà. Les obres, elaborades en acrílics i de mida variable, estan dominades pels traços clars i perfectes sobre un fons ple de textures, colors i ombres. L’efecte misteriós del fons l’aconsegueix amb molta pintura líquida i l’aplicació de paper absorbent que crea aigües al cromatisme. Les obres no tenen títol ("quina falta fa posar-hi títol? Cadascú que hi interpreti el que vulgui", diu Bird) i abasten tota la gamma de colors, inclòs el temut vermell: "Només el faig servir quan no em queda cap altre remei, per aprendre a dominar-lo".