Durant tot el matí, quatre experts tractaran de diferents aspectes relacionats amb la figura de Colom. S’hi parlarà de la pèrdua de la nau Santa Maria a les Amèriques i de les mencions que l’almirall feia als seus apunts sobre la població autòctona de les terres que ell "descobrí". Una altra conferència, titulada Com pogué ser el rostre autètic de Colom, es basa en la descripció realitzada pel seu fill. La quarta comunicació, a càrrec de Gabriel Verd, aportarà noves "evidències històriques" que enforteixen la base documental de la seva teoria.
En Colom de Felanitx
Fa molt de temps que es descartà el suposat origen portuguès de Colom. Des d’aleshores, la teoria que ha agafat força és la que situa el seu naixement el 1451 a Gènova, com a Cristóforo Colombo. Fa segles que se’n començà a defensar l’origen català i en la centúria passada anà adquirint pes la teoria balear. Hi ha qui defensa que va néixer a Eivissa i diverses hipòtesis donen preferència a Mallorca. No cal dir que tots estan absolutament convençuts que tenen la raó, invoquen documents que suposadament proven la seva teoria i creuen que convencen tots els qui els escolten. En el cas de Gabriel Verd, la seva hipòtesi afirma que Colom és fill d’una tal Margalida Colom de Felanitx, que quedà embarassada de Carles de Viana. El príncep, germà de Ferran el Catòlic, estigué confinat a l’Illa de 1459 a 1461, i Colom agafà el cognom matern perquè era un fill bastard. De moment, no s’ha pogut provar aquesta paternitat amb anàlisis d’ADN.
Segons Verd, el príncep va ser enverinat per fer rei Ferran, que "va dur documents falsos a Gènova per amagar els orígens de Cristòfol". El suposat testament de Colom i altres proves que en teoria demostraven el seu origen italià serien falsos. L’investigador mallorquí defensa que l’almirall abandonà l’Illa amb només nou anys i se n’anà a la Provença, on "va començar a nagevar amb uns corsaris, uns oncles seus que eren pròfugs de Mallorca". Després acabà a Portugal. Verd també es fixa en el llenguatge que usava quan escrivia i en el fet que es batiaren zones descobertes amb noms com "Margalida", "boca de Dragó", "punta Roja" i "punta Salines". Les noves "evidències" de Verd són documents de la família Colom, del sXVII, en els quals s’esmentarien quatre familiars de Cristòfol, inclosos l’avi Joan i la mare. La dona de Tomeu Colom (un dels "dos únics homes que encara duen el cognom avui", amb el seu germà) n’ha fet l’arbre genealògic que "provaria" el seu origen felanitxer. El simpòsium començarà a les 10.00 i és obert a tothom.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.