TW
0

Les tretze grans peces que donen vida a l’exposició Anselm Kiefer. Obres de la col·lecció Grothe donen una pista als visitants de quina és la línia que vol dur el Museu d’Art Modern i Contemporani Es Baluard després dels seus cinc anys de vida. Així ho apuntà la directora del centre, Cristina Ros, que ahir inaugurà una des les seves exposicions més ambicioses coincidint amb el cinquè aniversari.

"L’obra de Kiefer (1945) és un desafiament continu dels sentits i de l’esperit". El comissari de l’exposició, Walter Smerling, va ser contunent a l’hora de parlar de l’obra de l’alemany. Kiefer es mostra amb tot el seu esplendor davant el públic mallorquí a través de tretze de les seves obres de format immens i realitzades entre principi dels anys 80 i l’actualitat. "Les peces de l’exposició donen les claus de la trajectòria artística de Kiefer", assenyalà el comissari.

Les obres de l’alemany proposen interrogants a l’observador, alhora que li fan plantejar-se el present, passat i futur amb una pintura que parla sobre el cristianisme jueu, holocaust alemany, mitologia, astronomia i memòria històrica, entre d’altres. "Kiefer pinta en vertical, això significa que planteja un viatge a través del temps a l’espectador", apuntà Smerling.

Tal com indica el títol, les peces de l’exposició formen part de la col·lecció de Hans Grothe, un amant de l’art estretament lligat amb la nostra illa.

Oberts a la interpretació

"Kiefer és un artista molt diferent als altres, ja que amb les seves obres dóna opció que l’observador somiï", assegurà el col·leccionista. "Cada obra conté més d’una història que cadascú pot interpretar a la seva manera. Això és precisament el que les fa tan valuoses", afegí Grothe.

Tot i que el museu té entre les seves obres dues peces de Kiefer, aquestes no fan part de l’exposició, que restarà a Es Baluard devers set mesos, "perquè, com el títol indica, és una mostra d’obres de la col·lecció Grothe", apuntà Ros orgullosa de "poder disposar de les obres d’un artista de la mida de Kiefer" en una mostra que ha costat un total de 270.000 euros. "Per dur-la a terme, ha estat indispensable la col·laboració de Bancaja", manifestà la directora del Museu.

A la pregunta de la semblança raonable d’estils entre Kiefer i el mallorquí Miquel Barceló, el col·leccionista Grothe, anticipant que no és un crític d’art, apuntà que "al meu parer Barceló és el Kiefer júnior". "Al mallorquí encara li queda per arribar on és l’alemany. Encara està aprenent i ho fa molt bé. Estic segur que arribarà a la grandesa d’Anselm Kiefer", afegí .

El veritable protagonista de la mostra, Anselm Kiefer, té previst visitar l’exposició "més endavant", assegurà el comissari i amic de l’artista, Walter Smerling.

Una inauguració que tenyí Es Baluard de l’ambient de les grans ocasions

Diuen que el pitjor moment per visitar una exposició és el dia de la seva inauguració. I ben certa era ahir aquesta norma durant la celebració del 5è aniversari del Museu Es Baluar, moment que coincidí amb la inauguració de l’exposició d’Anselm Kiefer i que aplegà milers de persones al museu Es Baluard. No hi faltava gairebé ningú. Polítics, artistes, càrrecs públics i, en general, tota la jet set cultural de Palma (acompanyats, això sí, d’un bon gruix de ciutadants i curiosos) ompliren tots els racons del museu. Per sort, la gran dimensió de les obres de l’artista alemany permetien una visió parcial força bona de l’obra, fet que generava tota casta de comentaris "impressionant", "impactant"... "a mi m’agrada més aquell d’allà", deien els assistens que convertiren l’esdeveniment en un autèntic brou cultural a l’altura de les grans ciutats europees.

Cristina Ros, de fet, definí l’exposició d’Anselm Kiefer com "un somni per a tot museu", fet que es reflectia en l’alegria de la seva expressió. Una expressió que, per cert, també es mostrà preocupada quan, passades les vuit del vespre, el comissari de la mostra, Walter Smerling , encara no havia comparegut al museu. "Hi ha hagut algun malentès de protocol", al·legaven fonts del departament de comunicació d’Es Baluard. Al final, però, Smerling aparagué i pogué gaudir de la festa que es traslladà fins a l’Aljub, on es podia contemplar un petit resum d’aquests cinc anys d’història del museu i gaudir de l’actuació de Lady Vinil que, per sorpresa de tots, era una popular presentadora d’IB3. Els canapès es feren esperar. No passà res. La festa anà per llarg.