Des de l’escenari del teatre Principal de Palma, l’escriptor Bartomeu Fiol (Palma, 1933) agraí el premi concedit. El dietari sui generis, com ell mateix qualifica Entre Cavorques i Albió, ha obtingut el premi Camilo José Cela de crítica literària 2008, concedit el passat xx de gener. El poeta ha estat el guanyador d’una categoria en la qual competia amb dotze aspirants més.
El llibre parla d’un viatge entre Cavorques i Albió. On són, aquests indrets?
Cavorca vol dir "cova" i rima amb Mallorca. Segons una antiga dita, els mallorquins estam darrere la roca, a la nostra cova. El terme "Cavorques" em serveix per malparlar de la nostra societat amb una major llibertat que si hi empràs el mot "Mallorca". Per la seva banda, Albió és la denominació clàssica d’Anglaterra.
D’on parteix la iniciativa d’escriure un dietari?
En un moment donat, semblava que a través de la Conselleria de Cultura i de la UIB podia gaudir d’una estada de dos mesos a la Universitat de Leeds (Anglaterra). M’interessava, sobretot, la biblioteca de la universitat per aprofundir en una sèrie de temes que sempre m’han atret, com l’espiritualitat jueva, la poesia d’expressió anglesa i la presència religiosa dins la poesia en llengua anglesa. Fou preparant el viatge quan vaig començar a escriure el dietari, que és més aviat un quadern d’escriptor amb tot el que volia fer en l’estada al Regne Unit.
Com acabà el viatge?
No el vaig dur a terme. A canvi, vaig estar una setmana a Londres i unes hores a la Universitat de Cambridge. La meva idea d’estar en una biblioteca extensa i intensa va quedar frustrada.
Sou conegut per la vostra obra poètica i sempre deis que la poesia és la parenta pobra de la literatura. Encara és aquest, el seu futur?
El relleu de la meva generació està totalment assegurat, amb poetes joves que fan una feina interessant en la nostra llengua, com Toni Nadal, Lluís Servera, Joan Cabalgante, Andreu Prohens i Jaume Munar, entre d’altres que segurament oblid i que es dediquen a la parenta pobra de la literatura, que és com definesc la poesia irònicament, perquè acostuma a fer por als lectors.
De fet, amb l’extensa obra poètica que teniu, heu estat premiat amb un guardó de crítica literària.
És curiós que amb la meva bibliografia poètica, al voltant de dotze llibres, Entre Cavorques i Albió hagi tingut tant d’èxit. El vaig acabar per febrer de 2002 i fou finalista del premi Joan Pla de l’editorial Destino, el 2003. L’obra no es va publicar fins al 2008 i ara ha rebut el Ciutat de Palma. No m’havia passat mai, rebre un premi d’una obra ja publicada.
Malgrat que el definiu com un dietari, al llibre també hi ha crítica, perquè parla d’altres obres i autors.
No em proposava fer un llibre de crítica literària però, com que som més lector que escriptor, a l’obra hi apareixen una sèrie de crítiques informals o valoracions de llibres –de Miquel Cardell i de Baltasar Porcel, per exemple– fets durant aquell any.
En recollir el premi, esmentàreu que llegaríeu la vostra biblioteca a l’Ajuntament de Palma.
Tenc la intenció de llegar la meva biblioteca a l’Ajuntament, però també vull entregar, sense esperar a desaparèixer, al voltant de 500 llibres a aquesta institució. Aquest no és un fet altruista, sinó més aviat egoista, perquè ja no tenc espai per a més obres a la meva biblioteca.
Quins són els títols dels quals no us desprendreu?
Hi ha autors pels quals sent un gran respecte, com és el cas de Bartomeu Rosselló-Pòrcel i de Salvador Espriu. No crec que em desprengui mai d’Imitació del foc, del primer autor que he citat. Pel que fa a la meva obra pròpia, si hagués de quedar-me amb cap llibre ho faria amb el primer que vaig escriure, Calaloscans, per una qüestió sentimental.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
No crec que Bartomeu Fiol, lloable per moltes coses, meresqués aquest guardó de "crítica literària". Ni és cap crític literari ni fa més crítica literària que l'espanyol obsessiu Miguel Payeras, col·laborador d'aquest diari. I jo no li tenc gens d'enveja, pots estar segur Antidemagogus
S'ha de tenir la cara molt gruixada per insinuar que en Bartomeu Fiol no mereixia aquest guardó. L'enveja és una molt mala consellera!
Està bé això de dir els noms dels responsables de les malifetes. Quines maniobres corruptes els han menat al seu veredicte?
Si a Mallorca hi hagués un periodisme cultural honest i preparat, la concessió d'aquest premi hauria estat denunciada com un escàndol, però ens hem de conformar, contritament, franciscanament, amb el que tenim i empassar-nos que els cinc membres del jurat (Francisco Díaz de Castro, Ramon Díaz Villalonga, Rosa Llabrés, Emili Manzano i Susanna Rafart) emetessin un veredicte que sabien que era injust, perquè entre l'1 de gener de 2007 i el 20 de novembre de 2008 es varen editar en llengua catalana o castellana desenes, potser centenars, d'obres de crítica literària (la del senyor Fiol no ho és, com ell mateix ha reconegut, i ni tan sols té voluntat estètica) superiors al discretríssim dietari del senyor Fiol. De fet, el jurat tenia la prerrogativa de proposar obres que, a parer seu, fossin mereixedores de concórrer a la convocatòria, encara que no les hi haguessin presentat els seus autors.