Arnau BusquetsPalma12/01/09 0:00
TW
0

Ningú no pot dir que futbol i lletres siguin dos estranys. No cal oblidar que en l’àmbit estatal els diaris esportius venen més que els generalistes i que el seu gran protagonista és ‘l’esport rei’. Per tant, de futbol se n’escriu molt. Però una altra cosa seria dir que el que s’escriu és literatura. Si una cosa no mereix l’adjectiu de ‘literari’ és el Marca. Tot el contrari que la darrera creació de Bernat Nadal, l’arriscada, irònica i (molt) difícil de definir Raó Blaugrana. El Barça com a filosofia. El llibre, publicat per Lleonard Muntaner, és un poètic assaig breu que es començà a gestar el dia que l’autor es plantejà la següent reflexió: com és que una cosa tan elemental com córrer darrere una pilota desperta tantes passions? Les idees que han sorgit entron d’aquesta pregunta han desembocat en una obra que l’autor reconeix com un "experiment".

D’entrada, Bernat Nadal es confessa fanàtic del futbol, però això sí, un "fanàtic controlat. No em lleva el sopar", diu. I és que, amb els anys, "he après a passar-ne, i ara el que vull és cercar una rialla i aportar molts elements perquè el lector també en pugui passar". Al llibre apareixen Cruyff i Guardiola, Núñez i Henry, Messi i "l’almogàver modern", que és Samuel Etoo. Del "traïdor" Figo, en parla, però sense dir-ne el nom. Al seu costat hi ha Plató i Aristòtil, Popper i Einstein. Nadal adjudica als pensadors pensaments inventats i en cita d’autèntics, mentre ‘versiona’ poemes dels autors preferits per relacionar-los amb el Barça.

I és que el futbol esdevé fins a un cert punt una manera de parlar de ‘grans temes’ de la filosofia: la victòria i la derrota, el sentiment de comunitat, el poder dels símbols. També hi són presents religió, llengua, autodeterminació, cultura i país, a més de violència, política i idees a través d’un club que mou "passions irracionals", en un espectacle en què els espectadors treuen la seva cara oculta per "relaxar-se i treure els nervis".

Un club sense nació

L’autor reconeix que aquest assaig pot parlar, en part, de qualsevol equip, però que per una altra banda hi ha trets que diferencien el Barça de la resta. Els seguidors culers, com tots, creen "mites i dimonis" a partir de "mercenaris d’innegable qualitat". Però és una afició que durant dècades va clamar "per la victòria, però encara més contra l’opressió d’una nació". Per això, aquest club és més que un club i, enguany sí, "més que un pub". Que duri.