Diuen aquells que en saben que viure a l’entorn d’una muntanya màgica pot marcar profundament a l’hora de fer front a la creació literària. Si l’elevació en concret és Randa i allà s’hi va tancar un geni com Ramon Llull, la influència encara pot ser major. Alguna cosa hi deu haver de cert, perquè la convivència amb el nostre gran clàssic ha ajudat Sebastià Alzamora a aconseguir el premi més important de la poesia en llengua catalana, el Carles Riba. A més, enguany el guardó –3.000 euros de dotació i publicació per Proa– arriba a la seva 50a edició.
Alzamora (Llucmajor, 1972), amb La part visible, pren el relleu als guanyadors mallorquins del Riba: Blai Bonet, Jaume Vidal i Alcover, Guillem d’Efak, Andreu Vidal i Bartomeu Fiol. El seu llibre s’ha imposat sobre els 51 originals presentats i ho ha fet de manera aclaparadora, ja que ha obtingut la totalitat dels vots dels membres del jurat.
El portaveu dels adjudicadors, Sam Abrams, va explicar que "en el cas de Sebastià Alzamora tots hauríem de veure el gran escriptor que és i no el personatge públic, perquè Alzamora és un excel·lent novel·lista i poeta. La construcció de les seves obres sempre és de dos a dos i fa un experiment en prosa i el seu paral·lel en vers. Si en el cas de La meitat de l’ànima va revisar Faust, ara a La part visible s’atreveix amb Llull amb un magnífic poemari de 65 textos amb tres de llargs, el número 20, el número 40 i el número 60, que són les pilastres del text".
Per la seva banda, el guanyador va afirmar que "aquesta és una història d’amor protagonitzada per una mona i un caribú que volen comprendre la realitat, el món en què vivim. Jo vull que es pugui llegir com una novel·la també i per això ens hem de deixar endur a l’hora de fer-ho com si escoltàssim música, perquè quan en aquells moments no ens plantejam si l’entenem".
Alzamora indicà que "Llucmajor és a la vora de la muntanya a la qual es va retirar Llull durant deu anys per estudiar. Per tant, la influència del foll Ramon sempre ha flotat entre els habitants del meu poble".
El premi atorgat a Alzamora s’emmarca en els de la Nit de Santa Llúcia, l’acte cultural més tradicional de la literatura catalana, que té com a amfitrió l’Òmnium Cultural. En aquesta cerimònia també es lliuraren els altres dos guardons de la nit: el premi Sant Jordi de novel·la i el premi Mercè Rodoreda de contes i es va oferir una vetllada musical de Carles Santos.
Lluís-Anton Baulenas ha estat el mereixedor del reconeixement per la novel·la El nas de Mussolini, mentre que el finalista ha estat l’escriptor de Vila-real Vicent Usó pel llibre El músic del Boulevard Rossini. Per part seva, el guanyador del Rodoreda ha estat Víctor Alexandre autor del recull de contes Set Dones.
El portaveu del Sant Jordi, Vicenç Villatoro, va explicar que "enguany hi havia moltes novel·les molt bones, amb la qual cosa podem dir que el Sant Jordi és molt merescut". En l’obra de Baulenas (Barcelona, 1958) es narra la història d’una militant comunista que rep l’ordre de matar el dictador Primo de Rivera. "Allò que jo volia fer era una novel·la per mostrar la societat catalana de l’època i comparar la dictadura de Primo de Rivera amb la fascinació per Mussolini". El llibre serà publicat per Proa i l’autor s’emportarà els 60.000 euros del guardó. En la novel·la d’Usó, per contra, l’època és molt més contemporània i el tema sobre el qual versa la trama és la migració que provenia dels països de l’est d’Europa.
Víctor Alexandre (Barcelona, 1950) aprofita la consagració a la narrativa per mostrar mitjançant set contes protagonitzats per set dones que es troben al voltant d’un home en coma el món de les "sempre complicades relacions entre homes i dones".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.