El nomenament, el mes de setembre passat, de Fanny Tur com a directora adjunta de l’Institut Ramon Llull (IRL) a les Balears, del qual es mostra encantada, l’obliga a demanar una excedència en la seva tasca com a responsable de l’Arxiu Històric i de la Biblioteca Municipal d’Eivissa. Un nomenament que, com assegura en aquesta entrevista l’exconsellera de Cultura amb els progressistes, no és l’antesala del seu retorn a la política, una cosa que no deixen de demanar-li molts dels seus seguidors.
Esperàveu aquest nomenament, perquè totes les veus apuntaven cap a Isidor Marí?
La veritat és que no, però també he de dir que fa dos anys ja em varen oferir el càrrec des de Vicepresidència de la Generalitat. Després, amb l’arribada dels progressistes, el candidat d’Eivissa pel Canvi (ExC) i el meu particular va ser Isidor Marí, que va dir que sí en un principi, però després d’un any, quan ja va estar tot solucionat per a la reincorporació del Govern balear al Llull, ja no ho podia compatibilitzar amb la seua feina a la Universitat Oberta. Va ser aleshores que el Bloc va pensar en mi, cosa que evidentment els agraesc molt. M’ho vaig pensar durant un temps i després vaig adonar-me que era una oportunitat professional molt polida per deixar-la passar dues vegades.
Creis que és una aposta sòlida, la d’aquesta fundació, o temeu que hi torni a haver canvis si el Partit Popular torna al Govern?
Es evident que s’han perdut quatre anys, però també hem de reconèixer que no tot va ser culpa de l’anterior Executiu autonòmic. Està clar que amb la parada de la legislatura passada hem de tornar a arrancar, i això sempre és més complicat que continuar amb una cosa que ja està rodant i en marxa. De tota manera, tenim una gran il·lusió i moltes ganes de fer feina, i confii que l’IRL pugui continuar la seua tasca, independentment dels canvis de govern que es puguin produir. La llengua hauria d’estar per sobre de qüestions polítiques. És la llengua de tots.
Quins mèrits creis que us han trobat per merèixer aquest nomenament?
Això els ho hauríeu de preguntar a ells (riu). De tota manera, crec que si en dos moments diferents i per part de dues institucions i grups diferents han pensat en mi per a aquest càrrec és perquè opinen que ho puc tirar endavant. Fa 21 anys que treball en el món de la cultura, acabada de sortir de la universitat, tant des del vessant polític com també des del funcionariat. Començ amb molta il·lusió i molta modèstia i prudència, conscient de la gran responsabilitat que tenc.
Podeu resumir quina serà la vostra missió en el càrrec?
Contribuir i ajudar a portar la llengua catalana i la producció cultural i principalment literària en què s’expressa per tot el món, fent especial menció a les Illes, perquè se’n conegui la llengua pròpia a l’exterior.
No es trepitjaran les funcions de l’IRL a les Illes i les mateixes de l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB)?
Jo crec que amb bona voluntat per part de tots, no. Hi ha feina de sobra per a les dues entitats. Hi ha molta feina per a tots i del que es tracta és de no malgastar ni esforços ni recursos i que on no arribi un, hi arribi l’altre. Tenc una magnífica relació des de fa anys amb el president de l’IEB, Sebastià Serra. Hem fet coses junts i estic segura que les continuarem fent.
Per cert, a vegades he notat certa tensió entre l’IEB i l’Institut d’Estudis Eivissencs. Podria l’IRL ajudar a evitar-los?
La veritat és que no en tenc constància. Allò que sé és que ara mateix l’IEB col·labora en alguns projectes de l’IEE, com ajudar en la publicació de l’almanac El pitiús, per posar-ne només un exemple. Està clar que en tot allò que puguem treballar junts uns i altres, faré el possible perquè sigui així.
Continuau creient que el català necessita una discriminació positiva davant del castellà?
A mi la paraula "discriminació", encara que sigui positiva, no m’agrada. Defensar, difondre i promocionar una llengua que ens és pròpia no es fa en contra de cap altra llengua i no s’ha de veure com una agressió. Si tots estam d’acord que hem de protegir el nostre territori, el nostre patrimonio i tot allò que ens identifica, això també inclou la nostra llengua. Tot va lligat. No es pot separar una cosa de l’altra.
Podreu fer compatible el sou del nou càrrec amb la vostra feina a l’Arxiu Històric i a la Biblioteca municipal d’Eivissa?Malauradament, aquesta és l’única pena que tenc. M’encanta la feina que faig a l’Arxiu Històric i a la Biblioteca. En un primer moment vaig demanar si es podien compatibilitzar les dues coses, però a part que no es pot, vaig entendre que ambdues responsabilitats exigeixen una dedicació plena i absoluta. A més, no sé fer les coses d’una altra manera. Així que hauré de demanar l’excedència.
La vostra entrada a l’Institut Ramon Llull serà l’avantsala del vostre retorn a la política? A molta gent li agradaria, ja que sembla que el club de fans de Fanny Tur és molt nombrós.
Ah, no sabia això del club de fans, ha,ha. No, he acceptat aquesta feina perquè és un repte professional molt polit, a més d’una gran responsabilitat. No m’he plantejat res més, de veres.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Jo crec que si, que la defensa de l'espanyol és una amenaça per a la nostra supervivència.
M'agradaria, si pot ser, posar-me en contacte amb aquesta dona,per exposar-li els meus projectes per difondre el català a les Cases Balears a l'Argentina.Gràcies.