Quan l'electrònica es troba amb la chanson

Els mallorquins Marcel Cranc presenten el seu segon disc, Ara, en què continuen combinant estils i enviant un missatge d'esperança entre sons malenconiosos

Arnau BusquetsPalma13/10/08 0:00

Una barreja de cançó d’autor i música electrònica, amb altres ingredients propis de la música pop i rock. Així és com Miquel Vicensastre, ànima i alter ego de Marcel Cranc, presenta el segon treball del grup, Ara, que dilluns es presenta al teatre Xesc Forteza de Palma. Quan toca en directe Marcel Cranc, apareixen Chus Coll al violoncel i teclats, Jaume Compte a guitarres i percussions, i Miquel Vicensastre s’encarrega del piano i de les programacions. Precisament el directe, els concerts que el grup ha fet des del llançament del seu anterior disc, Animal fràgil, ha estat una gran influència amb vista a elaborar Ara. Segons explica Vicensastre, "el primer disc estava fet molt casolanament. Abans d’anar a gravar-lo, jo ja havia preparat moltes coses des de casa".

En canvi, aquest segon disc és més d’estudi, però el què s’hi pot sentir és "un so més de directe, el so de la gira que hem aconseguit amb dos anys de concerts i de rodatge". Una altra nota que cal ressaltar d’aquest treball és la seva voluntat d’acostar-se a la chanson francesa. Vicensastre també es dedica professionalment a compondre música instrumental i per a solistes, de manera que a les melodies de Marcel Cranc no falten instruments propis de la música contemporània.

El projecte de Marcel Cranc va néixer fa dos anys. Tot i que les seves cançons han estat definides com a experimentals, el grup vol desmarcar-se d’aquesta etiqueta. Vicensastre atribueix que se’ls defineix així per la barreja d’elements i estils que practiquen i pel fet que en directe "pot semblar" que improvisen. Però ell ho té clar: "Jo ho definiria com a música d’autor" i no experimental.

Cançons o poesia?

També s’ha parlat de la poesia de les seves lletres i, en això, també s’hi han de fer matisos. Tot i això reconeix que intenta que hi hagi poesia a les seves lletres (i no és d’estranyar si Damià Huguet i la poesia francesa són elements d’inspiració), remarca que "no faig poemes. Faig lletres de cançons". Un dels temes del nou disc, Naufragi, ja es pot escoltar a internet.

Reapareixen els sons amb compàs i el sentiment de malenconia. De tristesa? Segons Marcel Cranc, no, ja que per molt crues que siguin les cançons, sempre s’albira una llum al final del túnel. És d’agrair tenint en compte que els temes parlen d’amor o més aviat de relacions humanes. Això sí, "amb molt de sexe pel mig i molt de misticisme".