El títol de la col·lecció neix del llibre Viatge al país de les cantàrides de Llorenç Moyà. Antigament s’empraven aquests insectes per augmentar el desig sexual, també hi ha teories que diuen que el mot prové de la paraula encanteri i això és el que va dur l’escriptor i membre des de fa nou mesos de l’editorial, Pau Castanyer a titular així la col·lecció.
Castanyer i Emili Sánchez Rubio enceten la col·lecció amb Nedar-te la pell i Breviari d’antípodes respectivament. A aquesta primera parella de llibres els seguirà Els estius de la llum de Jaume Pons Alorda, El gorrió dins la pols de forner, de Leroy Cardwell, Agbar de Pau Badell i L’ABC de Laia Martínez i López.
La col·lecció disposa d’una pàgina web, www.lacantarida.blogspot.com, on els interessats poden enviar les seves propostes i així anar ampliant la llista de llibres publicats dins aquesta sèrie poètica.
La idea de La cantàrida va sorgir de la necessitat d’un grup de joves poetes illencs, que coincidiren a la revista Pedra Foguera, de veure editada la seva obra, una poesia oberta i dinàmica. "Volíem retornar d’alguna manera als orígens de la poesia, que nasqué oralment de mans dels trobadors medievals", assenyalà Castanyer.
El fet que els poemes es puguin recitar "és important perquè permet que el lector, a més de donar un sentit particular i propi als versos que llegeix, escolti la manera com el poeta interpreta el que ha dit", apuntà.
D’aquesta manera, per formar part de La cantàrida s’ha de tenir, a més, una poesia de qualitat, amb un projecte escènic que permeti dur l’obra damunt un escenari.
Jove i poeta
La relació de Pau Castanyer i Fe amb la poesia ve de lluny, i malgrat que ha escrit des de fa anys, fou el 2007 quan publicà el seu primer llibre, Sempre la Mar, al qual seguí, el 2008, Poemes de la Gran Ciutat. Així, Nedar-te la pell és la tercera obra que publica el mallorquí. El llibre compleix un dels requisits per formar part de La cantàrida. El grup Corcada teatre va dur l’any 2006 els poemes de Nedar-te la pell a escena amb un muntatge visual dirigit per Joan Fullana i protagonitzat pels moviments d’una ballarina.
"En els poemes d’aquesta obra, és més important el que es calla que no el que es diu", assenyalà l’autor, que defineix l’obra com "un conjunt de poemes breus a l’estil haikú", un tipus de poesia japonesa que intenta copsar l’univers més ampli amb els mínims mots possibles.
"M’aprop a la cultura zen per contrarestar el flux d’informació massiu que tenim avui dia", assegurà Pau Castanyer, que intenta, a través de les seves paraules, donar importància i valor a les "petites coses de la vida que molt sovint passen desapercebudes", sentencià.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
La poesia potser és de qualitat, però el disseny de la col·lecció és un plagi!!!! S'han copiat els Alabatres de La Breu Edicions! Com és possible tanta mediocritat???? Això, enlloc de sumar, resta. A veure si rectifiquen, aquests nois, que necesitem coses oves, i no imitacions a la baixa! Pero endavant, eh?!
Una "poesia de qualitat"? Amb quins criteris?