TW
0

Només tenia deu anys i ja advertia a sa mare que, de gran, volia dissenyar els paquets de galetes i de detergents. I és que Pati Núñez (Figueres, 1959) sempre ha tingut clar que la seva vida fregaria el disseny i l’estètica. I veritablement li anat bé. Avui rep el Premi Nacional de Disseny 2007, un guardó que li arribarà de les mans del prínceps Felip i Letícia (¿?).

I serà el primer que recau en una dona. "És sorprenent que cap dona no l’hagi rebut encara, però s’ha d’entendre que el premi és a una carrera", explica Pati Nuñez. "I ara fa trenta anys no érem gaires dones que ens dedicàvem al disseny gràfic".

La perspectiva, per tant, és encoratjadora. "Vaticin que d’aquí 10 anys seran moltes més les dones que destaquin al nostre món". Escrites queden les paraules. També és optimista respecte de la reputació que el disseny gaudeix avui dia. "No està menyspreat, no!", diu amb vehemència.

Un sol apunt, però. De tots els premis nacionals que reparteix l’Estat espanyol (una cinquantena), el disseny és l’única modalitat que no té gratificació econòmica.

Ara bé, ningú no discuteix la importància vital del disseny a la societat que coneixem avui. "Els caves, vins, perfums... Són productes més cars i han de menester un embolcall adient". Al cap i a la fi es tracta de muntar en producte en l’objecte del desig.

Per Pati Nuñez, una de les vies és crear envasos que es podrien qualificar de minimalistes. "Però no és un adjectiu que m’agradi, perquè allò minimal ha tornat com una simple moda". Al seu estudi, en canvi, és una filosofia de treball.

"La potència de la simplicitat". Una frase per guardar dins el cap. Segons la dissenyadora gironina, que tanmateix marxà a viure a Barcelona amb només tres anys, "el disseny és comunicació".

I per tant, "allò que no podem fer és intentar transmetre diverses idees alhora". Bé, d’una en una. I d’on prové la inspiració? Pareix un altre tòpic. "La inspiració està molt bé per parlar d’ella, però no pel disseny gràfic".

Són les dures paraules de qui està acostumada a barallar-se amb els clients que li demanen els seus dissenys.

"Allò que no pot ser és que gent que no té ni idea de disseny et doni ordres". Home, com que són els que paguen, sí que poden.

"Però de vegades és frustrant", confessa. N’hi ha molts de prepotents, i ja no sé si el que volen tan sols és el nom de la marca". I és que Pati té un sentiment: "No ens aprofiten, fem feina per ells però tant els és".

Però no sempre és així. "Quan tenim superiors amb empenta i respecte per la teva feina, surten bons productes". No debades, han merescut un premi nacional de Disseny.