Bernat Nadal: “La vida és un passar gusts i disgusts”

"Més que un llibre d’amor, aquest podria ser un llibre d’amors". Així descriu Bernat Nadal la seva darrera obra, El vestit vermell, que presenta avui el menorquí Ponç Pons al restaurant Flamingo de Porto Cristo.

Amor a la seva dona, a la seva illa, a la seva cultura... però sense oblidar la protesta i la visió crítica de l’actualitat. Tots aquests vessants conflueixen en aquest nou poemari, en el qual l’autor es demana "per què hem d’esperar que algú mori per recordar els bons moments viscuts al seu costat? Aquest llibre és un recull de tots aquests instants mentre la persona estimada encara és al meu costat", assegura.

Així mateix, en alguns escrits aquest fil conductor és només una excusa per parlar de totes i cadascuna de les coses que agraden i apassionen Nadal, com també per llançar el seu crit de protesta contra les que no el convencen. "En un dels poemes escric sobre els records dels passejos a la vorera de la mar on les pedres ens servien de seient; ara aquestes pedres no són més que ciment", tot un exemple d’actitud crítica vers la situació actual de Mallorca.

Per Nadal, la vida és un recull de "gusts i disgusts" i no hi ha millor manera d’adonar-se’n que escrivint-ne. "Moltes vegades, per no dir totes, quan escric un poema ho faig per aclarir-me a mi mateix, no per comunicar, ni donar a conèixer els meus sentiments; això és un procés que ve després". I és que primer és necessari conèixer-nos a nosaltres mateixos per poder explicar-ho al món.

"La inspiració –diu Nadal– em pot venir de qualsevol indret", tant pot ser una cançó a la ràdio com una posta de sol a la platja acompanyat de la parella.

Bernat Nadal és un poeta que nasqué a Manacor l’any 1950. Deixeble i seguidor de Blai Bonet i de Miquel Àngel Riera, ha escrit diversos llibres entre els quals figuren La desintegració del desig, amb el qual es donà a conèixer, i Poesia 72.

Després de devuit anys sense publicar cap treball, en fa tres tornà a sentir la musa i escrigué de nou. Com ell mateix explica, "la poesia no és una feina que tingui un horari, quan apareix la inspiració saps que és l’hora d’escriure així com saps que quan no estàs inspirat no cal ni que ho intentis".

Amb aquest llibre, Nadal vol fer públiques les coses que li molesten, agraden, fan por o encanten, "com les llimoneres des Clovet" davall de les quals vol que l’enterrin quan mori, abans "que el Govern hi faci una autopista".