L'assignatura 'maria'

Tot i això encara hi ha molt de camí per fer. Alguns dels mestres que aquesta setmana participen en la primera Escola d’Estiu per al professorat de música ens n’han donat la seva opinió.

Marian Timoner lamenta que uns programes "massa pautats i tancats" li impedeixen dur a terme tot allò après en la carrera de magisteri musical. "Des que es creà la carrera el nivell ha pujat molt", especifica, "però les classes haurien de ser més dinàmiques i pràctiques".

Més hores, més instruments, més varietats musicals i manco teoria són algunes de les reclamacions d’aquests professors. La nova LOE estableix tres hores per a ensenyaments artístics que s’han de repartir, tant en nota com en temps, entre música i plàstica. En la majoria de casos la plàstica acaba guanyant la música per dos a un. "Compta tu les coses que fas durant una hora a la setmana i veuràs com avances" es queixava Rafel, recordant que "tot és millorable".

Carmele Vigara és professora de música a Secundària. Segons el seu parer, "cada vegada l’assignatura es pren més seriosament per part dels alumnes, però encara falta convèncer molts pares i professors d’altres assignatures". També és una assignatura pendent de les administracions, que "cada vegada que hi ha una reforma acaba perjudicant la classe de música".

L’exemple de Son Serra
Però no tot són males notícies. Casos especials com el CEIP Son Serra, a Palma, demostren la sensibilitat que la música pot provocar en els infants. L’escola fa dos anys que conjuga els currículums de l’ensenyament de Primària amb els musicals establint correspondències i oferint fins a quatre hores de música a la setmana. "Aquesta no és una via nova", aclareix el coordianador, Marc Torres, "és nova a Espanya però està consolidada en països com Alemanya i els EUA".

Allò que queda clar és que la música és una necessitat de la persona i és feina de tota la societat, no només dels mestres, posar-la a l’abast de tothom.