Jove i amant de la música, Ferran Savall, fill de Jordi Savall i de la soprano Montserrat Figueras, és conscient que el fet d’haver nascut en una família de músics l’ha "ajudat inconscientment" a dedicar-se amb passió a aquest món, en el qual ara comença a recollir fruits.
Acompanyat de Mario Mas a la guitarra i de Jordi Gaspar al contrabaix, Savall proposa per als que acudeixin demà a Sa Congregació de sa Pobla una presentació del seu darrer treball en to íntim i acústic.
El concert començarà a partir de les 22.00 hores i el jove català interpretarà bàsicament els temes que componen Mireu el nostre mar, el seu darrer treball. "Al disc he volgut redescobrir i modernitzar algunes cançons tradicionals catalanes tan conegudes com El noi de la mare", diu.
Amb uns arranjaments moderns amb tendència a la música afroamericana i la influència de músiques del món, Savall rememora els clàssics tradicionals "perquè no es perdin en la memòria", assenyalà. El jove fusiona "sense entrar en conflicte" músiques jazzístiques amb salmòdiques com el cant dels muetzins, formes de blues o de soul amb ritmes brasilers, música d’orient i occident, del sud i del nord.
Tradició modernitzada
Un dels objectius d’aquest nou treball discogràfic és "demostrar que la poesia i la música de peces tan conegudes com la Cançó del lladre o El testament d’Amèlia són perfectament vigents adequant-les a l’hora d’arranjar-les i d’interpretar-les".
Així, el disc, que pren per títol la nova lletra encastada en la bella i antiga melodia d’El cant dels ocells: Mireu el nostre mar, "és una invitació a fixar-nos que els antics repertoris poden tornar nous, acompanyar-nos i emocionar-nos com abans".
Amb un referent musical com el del seu pare, Jordi Savall, Ferran assumeix que "molts esperen que la meva música també sigui un èxit, però el meu cognom no em pressiona perquè la meva música i la del meu pare són dos estils ben diferents i incomparables", assenyalà el jove músic.•
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Cançons com El noi de la mare i la música d'El Cant dels Ocells formen part d'un món intemporal. Serà una vetllada inoblidable. Cal anar-hi tots els qui estimem la música, i la progressió instrumental i artística que comporten els avenços i els temps d'avui.
Als anys 50, a Igualada (Barcelona), hi vivia en Jordi Savall, pare del Ferràn. Érem amics d'infància. També el seu pare i el meu es coneixien. Una tarda, al carrer d'Odena, davant de casa meva, en Jordi Savall em va dir que se'n anàva a Barcelona a estudiar música. Ens vàrem despedir i em vaig quedar pensant. Per un moment vaig pensar que era molt llançat, que no tocàva de peus a terra. La il.lusió de l'adolescència no va ser només un somni. Ha estat una realitat extraordinària, un triomf, un èxit derivat de l'esforç i del treball constant. De Barcelona anà a Suïssa, on hi romangué amb tota la família. Avui és una figura mundial de la música, com tots sabem. Felicitats, Ferràn, per ser valent com el teu apreciat pare. Et desitjo que també tinguis èxit a la vida. Ah! I dóna-lin records!