El Krekovic, un museu desaprofitat

Amb un pressupot anual de 18.000 euros, presenta ben poques exposicions temporals

TW
0

No són gaires els mallorquins que han sentit a parlar del Museu Krekovic, ubicat al carrer Ciutat de Querétaro, 3, al polígon de Llevant ciutadà. Potser alguns han vist només recentment als diaris un parell de notícies sobre aquest espai expositiu en les quals es posa en dubte que compleixi la Llei de museus.

Malgrat que fou creat el 4 de desembre de 1981, tant les accions del fundador, Kristian Krekovic, com les dels seus hereus, el Govern de les Illes Balears i l’actual propietari, el Consell de Mallorca (que heretà el museu l’any 1995) , han ajudat poc a donar-lo a conèixer. "Els visitants acostumen a ser estudiants, estrangers i persones majors, però té més renom fora de l’Illa que a la mateixa ciutat’’, assenyalà l’actual director del Museu, Climent Romaguera.

El croat de naixement i peruà d’adopció Kristian Krekovic escollí la nostra illa com a indret per passar-hi els seus darrers anys de vida. L’aire de la Mediterrània l’inspirà per crear part de la seva col·lecció, que exposà al seu propi museu, creat amb la missió de preservar i comunicar al públic l’esperit creatiu del pintor.

Les tres sales del museu, dues d’interiors i una d’exterior, donen cabuda a una mostra permanent de la col·lecció del pintor croat. I només des de l’any 2001 el recinte acull també exposicions temporals. "Per donar dinamisme al museu vaig decidir, des de la meva entrada com a director, que sota el fil conductor dels pintors i artistes estrangers relacionats amb l’Illa, algunes de les sales acollissin, com a mínim un pic a l’any, una mostra d’obres d’altres artistes", apuntà Romaguera.

El déu del Teix fou l’exposició que per primer cop, fora de les obres de Krekovoic, entrà a una de les sales del museu el 2001. La mostra incloïa obres de pintors estrangers que vivien a Valldemossa, Sóller i Deià i que contribuïren amb el seu treball a l’obertura cultural de l’Illa oferint al públic mallorquí una visió del que internacionalment es feia quant a pintura.

No fou fins al 2003 que el museu acollí la segona mostra fora de les obres de Krekovic. Llavors fou el torn per als Mallorquins d’adopció, un ventall dels artistes que varen decidir viure i treballar entre nosaltres des de mitjan segle XX.

Un any més tard, el 2004, Romaguera brindà, sota el comissariat de Pilar Serra, una visió exhaustiva de l’obra plàstica de William Waldren, definit per l’anterior consellera insular de Cultura, Dolça Mulet, com "un dels artistes més originals que han passat per l’Illa".

L’any 2005 el museu acollí una mostra titulada Artistes d’Amèrica del Sud: Tres dècades a Mallorca, mentre que l’any passat fou el torn d’algunes de les obres del pintor Eugene Holbrook.

Fa poc més d’un mes el Krekovic obrí les seves portes a alguns dels treballs dels nord-americans instal·lats a Deià Robert i Dorothy Bradbury.

"La intenció és donar cabuda a d’altres obres i no limitar-nos a les peces de Krekovic, però un dels problemes fonamentals és el pressupost de què disposam", assenyalà el director de l’espai. "Durant l’anterior legislatura la partida pressupostària per al museu era de 12.000 eros anuals i amb el canvi de Govern la cosa ha millorat, però no suficientment. Ara gaudim d’uns 18.000 euros anuals", afegí.

Continuant amb l’objectiu de dinamitzar el museu, el seu director actual signà un conveni de col·laboració amb l’institut Antoni Maura, per la qual cosa els alumnes de Batxillerat artístic omplen amb les seves obres, de tant en tant, alguna de les sales. "També realitzam visites guiades i fulls didàctics per a escoles", apuntà Romaguera en el seu intent per donar vida al Krekovic.