Joves poetes en temps de l'edat mitjana

El rei en Jaume igual s’hagués remogut dins la tomba, però què voleu, han passat vuit-cents anys i els temps han canviat. Més que res perquè han passat aquests vuit segles i la rapsòdia avança que és una barbaritat. I per això mateix l’Espai Mallorca va decidir que, com que no hi ha possibilitats d’anar pegant espasades pel barri del Raval, ara que s’ha posat tan fashion i multicultural, la millor manera de celebrar l’efemèride del Conqueridor era amb poemes per al rei.

D’aquesta manera l’Espai Mallorca es va sumar a la setmana de la poesia. Les cançons de bressol, molt més adequades per celebrar un naixement, van ser substituïdes per les paraules. El poeta Jaume Pons va ser l’encarregat d’obrir la justa amb motiu de l’aniversari, que es va convertir molt més en una trobada entre col·legues que no en una competició. Més o manco com amb els trobadors, però ara les ganivetades –quan hi són– es produeixen amb més nocturnitat, traïdoria i molt manco codi d’honor.

Pons va emprar Auca, de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, per iniciar un recital en què la veu del caimarienc es va sentir en diverses ocasions. Després va pujar damunt l’escenari Pau Vadell, que aprofità alguns dels seus texts per anar retent homenatge al monarca que ens va donar l’única llengua pròpia de les Illes Balears, que no és poca cosa.

I si primer tocà el torn als fills, poc després va venir el torn del pare. Perquè el que ningú no pot posar en dubte és que Enric Casasses és el gran capitost de la tropa de rapsodes que com a trobadors moderns van recorrent les corts poètiques, tant de Barcelona capital com les altres més llunyanes, amb epicentre a Cadaqués. O sigui, pur luxe per a un rei, més o manco com si Guillem de Berguedà o Arnaut Daniel s’haguessin presentat a la cort de Navarra, d’Aragó o de comtes i marqueses. I és que Casasses continua essent el cap de la colla, amb diferència.

El biògraf del rei, Stefano Cingolani, també va deixar testimoni del seu homenatge al monarca, i entre mallorquins, valencians, catalans i l’italià, i gràcies a Bartra, Casasses, Rosselló-Pòrcel, Vadell i companyia, el rei va poder celebrar el seu aniversari. Poca conya. Els qui desterren el teme "Països Catalans" dels seus llibres d’estil haurien d’haver passat per l’Espai Mallorca i intentar definir aquella comunió de poetes, de tot arreu, en la sola llengua que ens ha donat el monarca. I per molts d’anys!