Tomeu Penya: “És una sort no aturar de fer feina”

Alguns el coneixen com el cowboy mallorquí, d’altres com el cantant de Vilafranca, però del que no hi ha dubte és que tothom ha escoltat, en algun moment de la seva vida, una de les cançons de Tomeu Penya.

Al desembre del 1982, Penya, amb el suport d’un grup d’amics, enregistrà un LP on recull els seus darrers treballs. El músic i també compositor Joan Bibiloni l’ajudà en la producció de l’obra. Fa vint-i-sis anys començava la carrera d’aquest cantautor amb Carritx i Roses i s’inicià també una gran demanda per part del públic mallorquí que encara continua imparable. Avui dBalears fa un tastet de la seva trajectòria.

El dia 1 de maig de 1996 surt el primer exemplar del Diari de Balears en català. Què representà aquesta fita per a un mallorquí com vós?

Va ser una gran passa endavant, sobretot pel que feia a la qüestió social. Feia falta un diari en la nostra llengua perquè els joves aprenguessin a llegir-la. Per als que érem ja adults també va ser molt profitós aquest naixement, ja que quan jo era petit no sabia llegir ni escriure en mallorquí i el Diari de Balears em va ajudar amb la meva llengua. Jo el definiria com el nostre diari.

Després de l’ensurt que vàreu donar a tots els vostres seguidors amb la notícia d’una malaltia, com vos trobau a hores d’ara?

Copletament recuperat, ara començ a treballar de valent amb la gira del meu darrer disc, Paraules que s’en dú es vent. El passat dissabte fou el sus de la gira, a Vic m’espera una de molt grossa, tinc concerts a Menorca, Mallorca i Eivissa. Sembla que aquest estiu no descansaré, però crec que és una sort no aturar de fer feina.

Al dBàsic s’inclouen alguns dels vostres temes més coneguts com és el cas de Mallorquins i catalans.

Malgrat que no vaig ser jo, sinó la meva discogràfica qui va realitzar la tria per a aquest col·leccionable, la trob molt encertada perquè hi ha una mica de tot, temes de diferents èpoques i estils que em defineixen com a músic i cantant.

A través de cançons com En sentir una guitarra, M’agrada es rock, Arrels o S’Estalella, es coneix o es defineix Tomeu Penya?

Ja he comentat que la selecció no l’he feta jo, però són cançons que signifiquen molt per a mi. La meva manera d’estimar es pot veure reflectida a Nina o T’estim. A En sentir una guitarra mostr la meva adoració pel meu pare i a Illamor o S’Estalella, el sentiment per la meva terra, la qual estim. Pel que fa a les pinzellades country i la meva vessant més rockera, es plasmen a temes com M’agrada es rock.

Però també hi ha el toc humorístic o irònic en segons quines lletres.

A Mallorquins i catalans i a Illes dins un riu s’entreveu el meu sentit de l’humor o la meva ironia, que també m’és pròpia. Així mateix, totes les cançons que he anomenat van desfilant fins a la darrera, Sa força d’una mirada, que dóna títol al meu anterior disc i que de qualque manera em resumeix com a artista.

Però la vostra carrera musical continua.

Sí, Sa força d’es vent, el meu darrer disc, és un projecte que emprenem vint-i-un músics, on m’acompanyen la meva banda de sempre, Géminis i la Perico Linale Big Band. És un espectacle digne de veure.•