El fred dóna treva i no desllueix la processó del Sant Enterrament de Palma

L'església dels Socors es tornà a omplir de fidels per veure el Crist de la Bona Mort

F.M.Palma22/03/08 0:00

Caraputxes, campinorats, cucuies, caperutxes, jodios, cirineus, encapinorats i ara, fins i tot, costaleros. El nom no fa la cosa i els penitents de tota casta tornaren a viure ahir una jornada de Divendres Sant amb devoció.A les set del capvespre ja no cabia ni una agulla a la plaça de Sant Francesc. Una gentada esperava ben endiumengada i abrigada, ja que la vesprada s'augurava gèlida. Així mateix, el fred i el vent no aconseguiren deslluir la processó malgrat que hores abans havia plogut quatre gotes a més d'un redol de Ciutat. Les portasses de Sant Francesc estaven obertes de bat a bat esperant que les caperutxes iniciassin la processó del Sant Enterrament. A l'altra banda de la plaça, els domassos vermells penjaven de les balconades, a una de les quals hi havia la infanta Elena amb el seu marit Iñaki Urdangarin i els seus fills.

A les set i mitja, ben puntuals, començaren a repicar els tambors de la confraria del Jesús del Gran Poder. Era el senyal que s'iniciava la processó. Rere el Crist amb la creu, el seguien els portadors de Nostra Senyora de l'Esperança, que alçaren la imatge de la Verge entre crits de «vivas» i «guapa» d'un públic molt entregat, la majoria castellà. I entre els «vivas» a la imatge de Maria i les mamballetes, la gent anava alçant el cap a la balconada des d'on els fills de Cristina de Borbó guaitaven de tant en tant. Gairebé quatre hores tardaren a sortir de la plaça de Sant Francesc les trenta-tres confraries que participaren de la processó. Com sempre, les més novelles a davant, i les més antigues al final. La darrera, l'antiquíssima confraria de la Creu de Calatrava, que portaren fins a l'església dels Socors el Crist de la Bona Mort dins el Sant Sepulcre. Una talla del segle XVI de Jaume Salvà.

El recorregut era llarg i difícil per l'estretor dels carrers del centre antic palmesà, sobretot pels passos portats pels portadors que han de maniobrar amb força enmig dels seus crits d'«al cielo con ella» i altres d'aquesta casta. A mesura que s'allargava la nit, el públic també anava minvant pels carrers, així tot, els més fidels continuaven ferms contemplant la processó que, com mana la tradició, estava en silenci en determinats espais. Al tancament d'aquesta edició la confraria del Jesús de la Bona mort acabava d'iniciar el seu recorregut, un camí que s'esperava que s'allargàs per espai de més d'una hora fins a arribar a l'església dels Socors, on tindria lloc l'acte de l'enterrament. Hores abans l'església ja era plena de fidels que esperaven veure la cerimònia que tanta fama ha congregat.