Vineae Supplicium significa «el sofriment del raïm». Un concepte
que dóna títol i resumeix l'essència de l'exposició que l'artista
Andreu Maimó inaugura avui a la galeria Joan Oliver Maneu.
«M'interessava ensenyar l'efecte que produeix l'acció de l'home
en el seu entorn», explica Maimó, sobre la seva última sèrie,
dedicada al món de la vinya.
Després de domesticar la vinya i extreure el fruit per obtenir
vi, la plantes es transformen en cadàvers, contorsionades, seques i
plenes de forats. Les seves formes reflecteixen les «ferides» i el
«sofriment» causat per l'explotació agrícola. Hi ha, tanmateix, una
«bellesa i plasticitat» després d'aquesta aparença postmortem,
assenyala l'artista.
Resulta tangible com, en la seva recerca estètica, Maimó ha
observat i estudiat aquests ceps amb una dedicació gairebé
científica, i és així com les representa. Nues, arrencades del seu
entorn agrari, l'artista els concedeix un protagonisme absolut.
«Elles mateixes ho són tot», afirma amb entusiasme. En la solitud
dels ceps s'amaga el seu drama. El de la vida i la mort.
Aquest és el leitmotiv que recorre tota la sèrie, composta de
gairebé cinquanta obres, que es presenta a la galeria Joan Oliver.
Són olis, escultures, ceràmiques, litografies i xilografies que
manifesten la versatilitat de Maimó.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.