Ciutat dóna el sus a la Setmana Santa amb quatre processons

El pas del Sant Crist de l'Agonia fou un dels més esperats ahir

TW
0

Després de l'afluència de públic de la processó de Diumenge del Ram, i amb una setmana per endavant, era previsible la gran afluència de públic que aplaudí els passos de les quatre processons que es donaren cita ahir a diferents barris de Ciutat.

Santa Catalina, la Llonja i el barri antic de Palma veieren com, des de les 20.00 hores del capvespre, abans i tot, els fidels es congregaven als carrers per veure passar els confrares amb els seus respectius passos.

La pluja de l'any passat deixà un regust amarg a molts penitents i la bonança climatològica d'enguany els ha estat favorable en les sortides en processó d'aquests dos dies.

Natzarens, portadors i nins amb palets, encarregats de netejar la cera dels ciris, esperaven concentrats l'inici de les respectives processons que es donaren cita ahir a Ciutat.

A ritme de tambor, al pas dels legionaris i a la llum de les espelmes, començà al convent de Santa Clara una de les processons més singulars de la Setmana Santa, la del Sant Crist de l'Agonia.

La porta del pati convent, que donava sortida a la processó fou un entrebanc a l'hora de passar els diferents passos.
Una de les novetats d'aquesta processó fou l'estrena del pas de la Verge de l'Amargura, una figura nova de la confraria dels Penitents de Santiago, fabricada a Sevilla.

L'Elevació, un pas de 1931 amb més de 2.000 quilos de pes empesos per 9 portadors fou un dels més aplaudits, sobretot a la seva sortida per la porta del pati del convent, per la que passava al mil·límetre. El pas Redemptor Mundi, més conegut com El Crist de l'Agonia tancà la processó a espatlles de 24 portadors i a ritme de saeta.

Una hora tardà la processó a sortir de Santa Clara, una empresa difícil «per la qual requereix una concentració extrema dels portadors» assenyalà Xavier Sanegre, un dels encarregats d'empènyer el pas de l'Elevació.

Prop de vint confraries donaren vida a la processó que va recorrer bona part del centre històric de Ciutat, uns carrerons molt estrets que varen fer que es tractàs d'una de les processons més singulars fins que va acabar, com a novetat d'enguany, a l'església de Monti Sion.