S. BENNASAR. Barcelona.
Els rubiols eren de brossat i d'una coneguda pastisseria insular. Es fonien a la boca. Fins i tot haguessin pogut ressuscitar un mort. I si bé mort no n'hi havia, sí que hi havia la literatura catalana de cos present. La imatge correspon a la presentació de la nova edició d'Anatomia, que en aquesta ocasió es presentà a Barcelona com a «cinc anys de balanç i profecia de la literatura catalana», una activitat que organitzen la Institució de les Lletres Catalanes, la Universitat Oberta de Catalunya i el portal Lletra.
Les coses no acaben de pintar bé per a la literatura que es fa en la nostra llengua. La guanyadora del darrer premi Ramon Llull, Najat el Hachmi, és l'encarregada de veure com pinta la cosa i assegura que «en molts de casos els llibres són una estafa al lector, són cars i t'emportes una decepció perquè el nivell de llengua s'ha simplificat molt i perquè els autors ho volen explicar tot, i així es perd l'experiència de la literatura».
«Els editors es pensen que ho fan bé i és tot just el contrari, ens avorrim, jo deman que facin llibres que no pretenguin idiotitzar el lector, perquè, com s'aprèn una llengua si no és amb un vocabulari nou constant?». Així explica ella per què estam perdent lectors constantment, i després carrega contra els sistema educatiu i contra els llibres per a nens, que destrossa.
Per la seva banda, el periodista Vicent Sanchis intenta explicar als organitzadors el joc de poder entre premsa, editor i autor i explica per què els mediàtics tenen més presència als mitjans: «És l'opció més fàcil, ofereixen una informació motivadora». Assegura que «com més important és un diari més odi suscita el seu crític estrella, fet que mostra que té un cert poder». Sanchis adverteix, però, del risc de voler controlar els periodistes per part dels editors, i reclama als escriptors que pressionin els mitjans «començant pels seus, que a Catalunya és un dels llocs del món on hi ha més escriptors treballant a les redaccions i col·laborant en una premsa de la qual es queixen que no els fa ni cas».
I clar, per molt que els organitzadors ho vulguin desvincular, i que el vicerector de la UOC, Llorenç Valverde, asseguri que «avui dia hi ha molts de mitjans tècnics per fer una anàlisi d'un pacient sense haver d'obrir-lo», a tots els assistents a l'Espai Mallorca on es féu la roda de premsa, això d'anatomia els recordà els quadres de Rembrandt. Amb cadàver pel mig, per descomptat.
Vaja, que malgrat tots els optimismes possibles l'assumpte és ben greu. Així mateix, Carles Torner fa un elogi desmesurat de la Fira del Llibre de Frankfurt (que l'octubre passat acollí la cultura catalana com a convidada d'honor), però es carrega la profecia catastrofista de l'any passat amb raó, perquè la cosa va anar segons ell mitjanament bé, i explica que «en un canvi definitiu d'etapa, la literatura catalana està en el seu procés d'internacionalització i aviat deixarem de comparar-nos amb la llengua castellana». La situació no és per bufar i fer ampolles. Ningú dels presents no s'atreveix a respondre a la pregunta: «Ara ja sabem què té el malalt, però quins són els remeis?». L'únic que de veritat importa.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.