Va aparèixer en temps de la guerra civil a la capital de l'Estat i tingué gran èxit com a literatura de quiosc. Degué entretenir molts soldats i milicians a les hores callades de la trinxera. Es va seguir publicant durant la segona guerra mundial. Valia, aleshores, cada exemplar, dues pessetes i les il·lustracions anaven a càrrec de López Rubio. Sortien a la llum el 15 i el 30 de cada mes i cada número presentava quatre seccions, un relat de misteri o intriga policíaca, una selecció de curiositats, una pàgina de jocs d'enginy i un fulletó històric. Els autors de la narració aventurera, tots ells traduïts de l'anglès, eren molt diversos, més o menys coneguts. Entre els més famosos, Jack London o Conan Doyle.
D'altres, Robert Barr, Boris King, Ridgwell Collum, Erle Cox, John Oxenham, Paul McQuire, Fergus Hume...
D'aquest darrer una obra mestre del «suspens» i tanmateix oblidada, The mistery of the shadow: «Instal·lada sota l'ombra d'un tell florit, Mrs Ansleigh, de l'heretat Tudor, tenia al davant una tauleta de vímet sobre la qual descansava un servei de te fet en argent i porcellana. Entorn a la taula, algunes cadires de braç, també de vímet, pintades de ccolors vius i destrament encoixinades. Però l'esmentada senyora no semblava gaudir d'aquell comfort, asseguda molt dreta d'esquena sobre un seient molt més sever de respatller. Un nas prim i aristocràtic que separava uns ullets grisos que hom diria incrustats en un rostre d'ivori; els platejats cabells estil Maria Antonieta; les mans i els peus llargs i ossuts i un bust adressat però eixut: tal era l'aspecte de Mrs Anslaigh que, aleshores, tenia 65 anys...»
En aquell número del quadern Aventuras hi havia un capítol de la vida de Vidocg, aquell individu de l'època napoleònica que de delinqüent condemnat a galeres passà a esser el millor inspector de la Policia francesa en les primeres dècades del segle XIX.
I també algunes curiositats del moment, sobre les quals planejava l'ombra, en aquest cas, del conflicte bèl·lic arreu del planeta.
«En poques dates el Vaticà tindrà la seva pròpia flota mercant. L'Estat Pontifici té ja la seva moneda i la seva estació de ràdio.
I ara es disposa a assegurar el seu abastiment mitjançant cinc vaixells -comprats a Itàlia- per als quals no existirà el bloqueig. La base d'aquesta flota serà Civitavecchia, gran port de Roma, que fou el del Vaticà fins al 1870. Gràcies a tal flota mercant, els 1025 habitants de l'Estat Pontifici podran rebre articles de l'exterior sense el risc dels perills de la guerra.»
I heus aquí una altra notícia de la Costa Blava francesa, sotmesa com vostès recordaran, el govern de Vichy, col·laboracionista de Hitler: «A Cannes i Niça ha estat prohibit a les dones emprar calçons d'home pel carrer... excepte si van en bicicleta, el mitjà de locomoció avui més emprat a França. En canvi a Saint-Tropez és autoritzat. I la moda és dur-ho arremangat. Primer, les franceses, ho feien per damunt dels turmells, després per damunt dels genolls. Però els shorts segueixen estant rigorosament prohibits.»_
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.