Patti Smith reomple el Principal i es reguanya el públic de Mallorca

«Vota!». Així acabava divendres el primer dels dos concerts que Patti Smith ha oferit aquest cap de setmana a Palma. El públic estava dempeus, entregat, i amb un People have the power, (La gent té el poder) extenuant i fent referència a les eleccions que just avui celebram. Poc s'ho podia pensar algun despistat que aquell concert que, 90 minuts abans, havia començat de manera sòbria i pausada acabàs amb aquella màgia i aquella complicitat que només els grans poden oferir.

Patti Smith era la primera vegada que trepitjava l'illa de Mallorca, el primer pic que el públic mallorquí podia gaudir de la seva gran diva a casa i en el marc incomparable d'un teatre Principal ple fins a la bandera. Patti Smith entrà a l'escenari tranquil·la. Vestida gairebé amb la mateixa roba que el dia abans havia lluït a la Fundació Pilar i Joan Miró, durant la inaugruació de la seva exposició de fotografies. Començava el concert amb Kimberly i poques paraules. S'excusà de no parlar castellà, però potser no calien paraules, perquè Patti Smith mirava el públic i somreia. Amb això ja ho havia dit tot. Hi presentava el seu darrer disc de versions, Twelve. Helpness de Neil Young o Smells like teen spirit de Nirvana ressonaren al Principal

El primer senyal de complicitat amb el públic arribà amb un enèrgic Beneath the southern cross que demostrà que, tot i els seus 61 anys, les seves estones de silenci o els rumors de decadència, Patti Smith estava allà per donar-ho tot.

Tanmateix, potser el moment clau arribà quan, amb Lenny Kaye al comandament de l'escenari entonant Dancing Barefoot, Patti Smith baixà a platea i es barrejà amb el públic. Smith ballava sola envoltada dels seus. Els més atrevits s'aixecaren i es posaren a ballar amb ella que responia al ball sense cap mena de dispositiu de seguretat ni cap guardaespatlles emprenyat. Patti Smith s'havia reguanyat el públic. Un parell de cançons més i sonà Gloria on, ara sí, el públic s'evocà, s'aixecà i embogí.