«La mort i pluja du el lector davant un món definitivament perdut»

Nostrades personalitats de la cultura illenca, entre les quals la consellera insular de Cultura, Joana Lluïsa Mascaró, i la directora general de Política Lingüística, Margalida Tous, es reuniren ahir vespre al recinte de la Setmana del Llibre en Català per retre homenatge a l'escriptor Guillem Frontera, en la presentació del seu darrer llibre, premi Mercè Rodoreda de narrativa curta, .

El seu company i amic Llorenç Capellà obrí l'acte amb un discurs en què, més enllà de les lloances envers l'obra de Frontera, no hi faltà tampoc la dosi reivindicativa. En referència al judici que ahir tingué lloc a Maó contra un jove que s'havia «atrevit» a parlar en català a la Polícia Nacional, Capellà es congratulà de l'absolució del jove i recordà que «hi ha moltes maneres de fer terrorisme, i perseguir la llengua d'un poble, n'és una». «Som un poble viu i no puc deixar de lamentar que dimecres vespre, en un debat televisiu, les dues persones que en teoria ens han de representar a Madrid parlassin de terrorismes i no fessin cap referència a casos com el del jove menorquí», etzibà Capellà a l'inici del discurs.

Dit això, els 12 contes de foren els protagonistes dins l'envelat de la Setmana del Llibre en Català amb una evocació cap a una Mallorca «passada, perduda i rural». «Abraça un espai cultural que ens porta als anys 40 i 50 del segle passat i situa el lector davant un món definitivament perdut», digué Capellà. Una revisió de la «història col·lectiva», vista a partir de la Mallorca que Frontera conegué als paratges d'Ariany, que descriu «amb frases realment cèlebres», indicà, mentre que per citar-ne alguna recità «els pagesos arriben a vells en debilitar-se'ls les cames».

Tot i aquesta nostàlgia cap al passat, (que inicialment duia el nom de ) no perd de vista el present. «No cerca respostes en el passat, sinó que estableix un paral·lelisme entre el món evocat i el món real i del pont que enllaça aquestes dues realitats». La presentació fou breu i acabà amb una gran lloança a l'escriptor: «Guillem Frontera és capaç de fer néixer als nostres ulls, com si no ho haguéssim vist mai, les coses que estam cansats de veure», sentencià Capellà.