Jaume Cabré presentà ahir a la Setmana del llibre en català, acompanyat per l'escriptora Antònia Vicens, el seu darrer llibre Cabré revelà a Palma alguns dels secrets de la seva novel·la, com ara que la començà a escriure en plena majoria absoluta del Partit Popular, «quan tots deien 'hem de passar pàgina'» i l'escriptor pensava que hi havia encara moltes coses per contar sobre un dels períodes més foscs de la societat espanyola com és el de la Guerra civil i la postgerra.
La novel·la, ambientada en bona part al Pirineu lleidatà, parteix d'una escola abandonada «que un dia vaig veure tot passejant pel Pallars Sobirà». I d'aquesta escola n'apareix un mestre de l'època franquista i tot un entramat de personatges que, entremesclant l'època present i el passat, formulen aquesta novel·la d'èxit de Cabré que s'ha traduït a idiomes tan dispars com ara l'hongarès, el neerlandès, el romanès, el grec, l'hebreu, el noruec, el francès, l'italià i també l'alemany. De fet, el llibre fou una de les grans revelacions de la darrera Fira de Frankfurt, en la qual la cultura catalana era la convidada.
Una de les característiques estilístiques de la novel·la de Cabré és la juxtaposició d'èpoques, ja que «una frase pot començar l'any 1978 i acabar el 1944. O una botella que baixa pel riu el 2004 es pot convertir en un cadàver d'un maqui només uns metres més avall». Un «compromís estilístic» que l'autor adoptà tot i saber que «me'l podrien tirar pel cap». Però no ha estat així, perquè l'èxit del llibre ha demostrat que «el lector és intel·ligent» i que la bona literatura és aquella que arrisca i acaba vencent.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.