Més de la meitat dels residents a les Illes Balears fa ús del català en les seves lectures

En aquests darrers dies s'ha donat a conèixer el darrer estudi de la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya (FGEE), en el qual es mostra un complet recompte estadístic que pretén donar compte de la realitat coetània dels hàbits de lectura a l'Estat espanyol.

Així, les xifres ofertes per aquesta anàlisi destapen una sèrie de realitats a tenir en compte. Tal vegada, un dels primers detalls remarcables és que el 57% dels habitants de les Illes Balears -majors de catorze anys- es consideren població lectora. De fet i segons aquesta publicació, l'Arxipèlag se situaria en el vagó de comunitats amb majors índexs de lectors i superaria tímidament la mitjana espanyola, que està entorn del 56,9%. D'aquesta manera, Madrid, Catalunya i les Illes Canàries són les zones on més es llegeix, mentre que Galícia, Andalusia i les dues Castelles són les regions on es registren índexs menors de lectura.

Tot i ser un dels llocs amb més percentatge de lectors, les Balears mostren una notable tendència a la baixa en aquest sentit, ja que durant els tres darrers anys hem passat de ser la segona comunitat en el rànquing espanyol amb un 64% de població habitualment lectora a ocupar-ne just el setè lloc l'any 2007.

Quant a la compra de llibres, la publicació demostra que els balears fem de les Illes la tercera comunitat amb majors nivells d'adquisicions bibliogràfiques, just per darrere de Madrid i de Cantàbria. Tot i això, si observam les vendes de llibres no de text veiem que només el 8,6% dels exemplars venuts a l'Arxipèlag eren escrits en català. D'aquesta manera, succeeix que tot i no ser els qui més llegim, sí que som dels qui més compram.

Si fixam l'atenció en l'idioma que empram quan llegim, també trobam algunes dades que s'han d'esmentar. Tanmateix, observam que més de la meitat dels residents a les Illes Balears (53,4%) utilitza de manera habitual o ocasional la llengua catalana com a mitjà de lectura, encara que només un 8,5% ho fa amb molta freqüència.

En el cas de les altres autonomies catalanoparlants, s'ha de remarcar que a Catalunya la població que usa la llengua pròpia per llegir representa prop del 75% del total, enfront del 35,9% en el cas del País Valencià. A més, el projecte posat en marxa per la Federació de Gremis d'Editors evidencia una tendència a l'alça quant al percentatges de lectors en català durant els darrers anys dins el conjunt de l'Estat espanyol.

De fet, l'any 2007 aquest col·lectiu (en el qual no figuren els habitants del País Valencià, perquè l'informe els engloba dins allò que ells anomenen «valencià») representà el 15,4% de la totalitat de lectors, mentre que el 2006 només n'havia representat el 13,6%.

Curiosament, la quantitat de lectors que fan ús de la resta de llengües oficials no majoritàries a l'Estat espanyol també s'ha anat incrementant aquests darrers anys. Així, els lectors que empren el gallec representen un 3,9% del total, quan el 2006 només en suposaven el 3,5% i els partidaris de l'euskera han passat d'ocupar l'1,8% al 2,2%.

L'enlairament de les lectures en català, gallec o euskera coincideix amb una certa davallada del percentatge de població que usa el castellà, percentatge que l'any 2007 era del 99,6%, dues dècimes menys que l'any anterior.

Finalment, no es pot deixar de banda que de cada cop llegim més en llengües estrangeres. No debades, els increments majors s'hi detecten quan observam que el 18,4% de la població espanyola llegeix en llengua anglesa i que el 5,8% ho fa en francès.

El baròmetre de la FGEE alterna alguns hàbits certament preocupants, com ara que més del 43% de la població espanyola manifesta que no llegeix gairebé mai o que més del 35% admet que ara llegeix manco que abans; amb altres costums que conviden a un relatiu optimisme.

D'aquesta manera, el 85% dels nins i nines d'entre 10 i 13 anys es declaren lectors i el 73,2% de les llars amb infants menors de 6 anys assegura que fomenta la lectura, a l qual dedica una mitjana de tres hores setmanals.

Tot i això, si fugim de les xifres excessivament polaritzades i intentam reconstruir el perfil del lector espanyol, ens trobarem amb alguna sorpresa. Es tractaria d'una dona d'edat no gaire avançada i universitària, atreta per novel·les llegides a casa i que hi cerca una estona d'entreteniment i de tranquil·litat, estona que es concreta en 5,8 hores setmanals.

Quant a les adquisicions d'exemplars, només un 27,4% acudeix a les biblioteques per accedir als llibres que després llegirà, de manera que és major la part de població que s'estima més anar a comprar-ne en llibreries i altres establiments d'aquesta casta. Precisament, l'any 2007, els exemplars que més han facturat els establiments de venda de llibres espanyols han estat La catedral del mar d'Ildefonso Falcones, seguit d'Els pilars de la Terra de Ken Follet i d'El codi Da Vinci de Dan Brown, que ocupa el tercer lloc. A més, s'ha de subratllar que la mitjana anual de llibres llegits per cada espanyol pujà l'any passat fins a 8'6.

Per acabar, convé esmentar que si bé s'ha incrementat molt el nombre d'internautes aquests darrers anys, encara són escasses les lectures de llibres per mitjà de l'ordinador, ja que només un 17'1% de ciutadans de l'Estat es dediquen a llegir a través de la pantalla.