La catifa dels Oscar està a punt per rebre les estrelles de Hollywood

Els premis de l'Acadèmia de Hollywood compleixen 80 anys demostrant, una temporada més, que es continuen adaptant a les corrents que dominen el cinema nord-americà. Si el 2007 servia per retre homenatge a vells mestres com Martin Scorsese, enguany les nominacions serveixen per confirmar joves autors i reconèixer la vàlua dels anomenats outsiders, els cineastes que han fet feina durant la seva carrera en allò que hom anomena cinema «independent».

Els membres de l'Acadèmia han aconseguit conciliar ambdues tendències en una llista de nominats a la millor pel·lícula en la qual destaquen dos films per sobre de tots: No es pais para viejos (8 nominacions), dels ja consagrats germans Coen i Pozos de Ambición (8 nominacions), cinquena pel·lícula de P.T. Anderson. Una vegada diluït el mite de Tarantino com a «nin terrible» de Hollywood, el cineasta s'ha convertit en un dels pocs aspirants a heretar la trona buida de llengendes com Stanley Kubrick.

Pocs dubtes hi ha sobre qui serà el millor actor, un premi per al qual Daniel Day-Lewis hauria d'anar preparant el seu discurs d'acceptació del que serà, gairebé amb tota probabilitat, la seva segona estatueta. En el terreny de la millor actriu, la sorpresa seria gran si Julie Christie (Lejos de Ella), Marion Cotillard (per la seva interpretació d'Edith Piaf a La Vie en Rose) o la joveníssima Ellen Page (Juno) no s'enduguessin el premi.

Pel que fa als espanyols candidats als Oscar, Javier Bardem i Alberto Iglesias passen les hores prèvies a la gala amb nervis però amb gran il·lusió, conscients que això és una cosa que no es viu «cada dia». En les seves trobades amb els mitjans, ambdós donaren bona mostra de satisfacció per estar a les portes de l'Oscar, un premi que en el cas de Bardem seria per primera vegada per a un actor espanyol. Iglesias és candidat a l'estatueta per la banda sonora de The Kite Runner i, tranquil·lament assegura als periodistes: «M'acollona un poc el teatre Kodak, tanta gent... si em donassin l'Oscar seria un poc intimidatori, però també una gran alegria».