Un dia indeterminat de 1958, un guàrdia civil descansava sobre la platja de cala Tuent. De sobte, un vell marí sortí de l'aigua i l'agent, esporuguit, no tingué altra idea que pegar-li un tir. Aquell guàrdia i el seu company -ja que sempre van en parella- se'n dugueren l'animal en barca fins al Port de Sóller, on foren rebuts amb admiració per haver mort la bèstia immunda.
D'aquella feta, en fa cinquanta anys. Temps a bastament perquè la consciència dels mallorquins hagi canviat i hagi après a valorar aquests animals inofensius. La llàstima és que això ha succeït quan el mal ja estava fet. Allò que és cert és que la captura d'aquell vell marí, que era femella i estava embarassada, per part del guàrdia civil fou la darrera vegada que es constatà la presència d'aquest animal a les costes de Balears. Així i tot, hi ha qui diu que en decennis posteriors se n'han pogut veure exemplars erràtics, segurament visitants ocasionals procedents de les costes del nord d'Àfrica.
Ara, la Conselleria de Medi Ambient ha editat un llibre que conta la tràgica història d'aquest mamífer, el Monachus monachus, que en origen habitava tota la Mediterrània i alguns redols de la costa atlàntica des de Mauritània fins a les costes portugueses i que l'acció humana provocà la reducció de la seva població en uns cinc-cents exemplars. Les colònies més abundants es troben actualment a les costes de Mauritània, a les illes gregues i turques, i a Madeira.
L'objectiu d'El vell marí, una absència reversible és la de sensibilitzar la població de la necessitat de la seva recuperació. L'autor del llibre, Joan Mayol, que és cap del Servei de Protecció d'Espècies de la Conselleria de Medi Ambient, digué ahir que «hi ha una sèrie de llocs a les Balears, com són l'arxipèlag de Cabrera, les cales d'Artà i el nord de Menorca, que serien idonis perquè aquest animal hi tornàs a habitar».
De fet, la Conselleria de Medi Ambient participa en un projecte internacional que ha de fer possible la recuperació del vell marí a les zones que antigament ocupava. Tanmateix, aquest pla es troba en una fase molt embrionària.
«Del que es tracta és de posar les bases perquè el seu retorn sigui possible», digué Mayol. Per això mateix, a final d'any, la Conselleria organitzarà juntament amb la Fundació Territori i Paisatge, dependent de Caixa Catalunya, una exposició conjunta sobre el passat d'aquest animal molt arrelat en la cultura popular de les Illes. «Als anys setanta, quan es depertà la consciència ecologista a les Illes Balears, ja fou massa tard per al vell marí. Havia desaparegut de les nostres costes com a conseqüència directa de l'acció humana», assegurà l'autor del llibre.
En mig segle s'ha passat de voler-se retratar amb exemplars morts d'aquest animal, com a trofeu de guerra, a voler-lo recuperar i a garantir-ne la seva supervivència.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.