«Mallorca és la comunitat amb més corruptes per metre quadrat»

Els quatre escriptors, moderats pel també escriptor i periodista Sebastià Bennasar, varen oferir les claus del seu món narratiu a la cinquantena de persones que va ser present a l'espai quatre del Palau de la Virreina per debatre sobre novel·la negra. Tots afirmaren que «a l'hora de parlar de novel·la negra en català no hem de parlar de novel·la de les Illes, o de València, o de Lleida o de Perpinyà, sinó de novel·la negra catalana» i advocaren per la necessitat de reprendre l'esperit del Congrés de Cultura Catalana.

Un dels problemes que es posaren sobre la taula fou la fragmentació del mercat de distribució dels llibres i la gran dificultat per aconseguir que totes les novel·les en català arribin a la totalitat del territori «sigui quina sigui l'editorial que les publiquen». I com no podia ser d'altra manera, la situació sobre el gènere i sobre els processos creatius va provocar intervencions variades i múltiples punts de vista: des de la necessitat de l'investigador pessimista i solitari de Miquel Vicens Escandell, fins a la dissolució dels gèneres propugnada per Serra, passant per la crítica social als models establers de Rosselló o a la vocació marcadament feminista de les novel·les d'Oliver. Són quatre maneres diferents d'enfrontar-se a l'acte creatiu que aporten aquesta gran riquesa i variació a un gènere que, pel que es veu cada any al BCNegra, presenta una molt bona salut en castellà i mostra molt bona recuperació en català.

BCNegra no va voler deixar passar el desè aniversari de la mort de Jaume Fuster, un dels grans pares de la literatura de gènere "o millor dit, de les literatures de gèneres" a casa nostra. Dimecres a la nit el festival va retre un sentit homenatge al creador d'Enric Vidal i Lluís Arquer amb una gran taula rodona, en la qual participaren Margarida Aritzeta, l'actor Manel Barceló, Antoni Lloret, Àlex Martín, Andreu Martín i Teresa Solana. Les intervencions foren d'allò més variades i mostraren el vessant polièdric de Fuster, com a autor de gènere, des de la seva perspectiva de creador fins a la de director de col·leccions com La Negra. Aritzeta féu una intervenció centrada en Tarda, sessió contínua, 3'45, en la qual mostrà els jocs d'alta literatura que fa Fuster en una de les seves obres més rodones.