Veronese personalitza Txèkhov a «Espía a una mujer que se mata»

La sala petita del teatre Principal de Palma acollirà des d'avui i fins al proper dia 3 de febrer, l'obra de Daniel Veronese Espía a una mujer que se mata, una versió molt personalitzada de L'oncle Vània, de Txèkhov. «Encara que sembla que l'autor rus està de moda, aquesta versió de Veronese és insuperable», assenyalà el director del Principal, Joan Arrom. «L'obra és, sense cap dubte, una lliçó magistral de direcció i d'interpretació», afegí.

Veronese ha apostat per un muntatge que no perd la intensitat que adquireix des del primer minut. El director s'endinsa en el món txekhovià i en fa una adaptació rítmica i emocionalment trepidant, que més que intentar perdre els valors de L'oncle Vània els potencia sense trair el clàssic. «És una obra rodona», assenyalà Arrom. Una escenografia intencionadament molt pobra, rescatada d'una obra anterior del director, serveix de marc per donar llum a cada una de les interpretacions que duen a terme uns Osmar Núñez, María Figueras, Fernando Llosa, Silvina Sabater, Marta Lubos, Mara Bestelli i Marcelo Subiotto que afronten «cada actuació com un repte», assegurà Núñez.

Després d'un procés d'assaig de dos mesos «molt curt per tractar-se de Veronese», assenyalà Núñez, el director ha aconseguit «una obra amb sentiments vertiginosos», afegí. Daniel Veronese juga, en aquesta peça, a apropar i allunyar el públic dels personatges i de la història segons ho creu adient. Veronese aposta per una obra pròxima «que emociona i va més enllà del teatre. És un retrobament humà que commou el públic», assegurà Osmar Núñez.

En la versió que Veronese ha fet de L'oncle Vània, «per evitar l'avorriment el director ha apostat per eliminar els monòlegs existents al text original i fer-los interactuats», assenyalà una de les actrius, Silvina Sabater. Aquesta relectura atemporal i aespacial d'una de les grans obres d'Anton Txèkhov puja a la sala petita del Principal «amb l'objectiu d'emocionar el públic i de fer-lo somiar sobre el comportament humà», assenyalà Nuñez.

Espía a una mujer que se mata «té la capacitat de fer riure i plorar alhora, cosa que és difícil que passi en el teatre actual», assegurà Joan Arrom, que es mostrà entusiasmat amb la possibilitat de tornar a gaudir de l'adaptació de L'oncle Vània de Daniel Veronese.